Tribuna
Albert Serra, radical i lliure
Al llarg de la història hem tingut grans creadors: arquitectes, escriptors, cineastes, músics, fotògrafs, pintors, escultors... Sense cap mena de dubte, són aquells que han tornat a imaginar, que han apel·lat a l’originalitat i que han trencat amb el fil narratiu existent, creant així noves tradicions. Aquests creadors han estat capaços d’impugnar el règim establert, sortir del cofoisme, reprendre una embranzida cultural i generar nous mons. Sol ser així: els artistes més trencadors i lliures són els que acaben esdevenint clàssics i referencials. Ara, com bé sabem, alguns tenen la fortuna de gaudir del reconeixement social i econòmic ben aviat i d’altres, que solen ser la majoria, només el pas dels anys els permet obtenir un gran suport institucional i popular.
És clar, quan no s’entén a la primera una obra, moltes vegades s’arronsen les espatlles i amb incredulitat es fa un acte de fe i es pensa “deu ser important si els que més en saben ho presenten com una gran obra”. És clar, les arts, la creació, l’avenç cultural requereix sovint un esforç, un abisme, un aprenentatge. És aquell precís moment, quan s’arronsen les espatlles amb incredulitat, que som molt a prop de fer una nova lectura, de descobrir una manera d’entendre la vida i l’art, de créixer personalment i, així, de generar coneixement. Certament, no és fàcil perseverar i sortir del nostre confort cultural, però sol ser revelador viure moments d’aquests que perduren per sempre. Les arts són font d’inspiració, ens fan pensar i repensar, fer-nos preguntes, contraposar idees, anar més lluny del que mai hauríem imaginat, i és gràcies als creadors (i també als crítics, als divulgadors i a l’audiència que hi creu) que som capaços de seguir el fil de la tradició, amb noves obres i propostes que sacsegen el panorama.
I sí, llavors la pregunta del milió, el dubte indefugible, és qui són aquests creadors que avui són capaços de capgirar l’ordre establert, de qüestionar l’establishment, d’enderrocar els murs de la repetició i de construir noves idees amb rellevància. Sí, tothom vol la llista definitiva, els noms que perduren i l’obsessió pel gran creador que marca tendència i deixarà petjada. Es vol distingir les modes banals, els artistes decoratius i comercials, dels qui seran referència. Doncs bé, en destacaré un que recentment és notícia i que la seva obra és molt probable que perduri: un cineasta aclamat minoritàriament, l’Albert Serra, que ha rebut el premi especial del jurat de Canes per la seva pel·lícula Liberté i que ja té una trajectòria potent i sòlida.