Keep calm
La victòria de Manuel Valls
Valls ha aconseguit els vots que Colau necessitava i Colau ha donat a Valls l’armilla salvavides per no veure frustrat el seu futur polític
En un llibre dedicat a Manuel Valls, el militant ecologista Patrick Farbiaz el definia com “un bonapartista, un aventurer que es llança a la conquesta del poder intentant mantenir-se per sobre dels partits i que necessita designar sistemàticament enemics cada vegada”. Fa alguns anys, Valls es va veure obligat a posar punt final a la seva carrera política a França; i, com si es tractés de José Bonaparte, va decidir assaltar el poder a l’altra banda dels Pirineus. L’ex-primer ministre francès no va tenir l’ajuda inestimable de l’emperador, tal com li va passar a Pepe Botella. Però va trobar en el partit d’Albert Rivera la plataforma idònia d’aterratge; un partit sense ideologia ni escrúpols. Valls també va designar uns nous enemics. A França, eren els musulmans; a Catalunya, van passar a ser-ho els independentistes. Els resultats de les eleccions municipals, amb només un regidor més dels que havia aconseguit la seva antecessora, van ser decebedors. La nit electoral, Manuel Valls ho va reconèixer i es va lamentar de no “haver aconseguit frenar l’independentisme”. Però, tal com va confessar Napoleó, “he lluitat en seixanta batalles i no he après res que no sabés abans”. Una persona afamada de poder com ell devia ser ben conscient que la partida no s’acabava aquella nit; i, tres dies després, es va preguntar en veu alta: “Ens podem permetre que aquesta ciutat quedi en mans del separatisme?” De fet, no s’ho podien permetre ni ell, ni els socialistes, ni els comuns, ni l’establishment. Dissabte passat, doncs, Valls va aportar gratuïtament els tres vots que Ada Colau necessitava per no perdre l’alcaldia de Barcelona i Ada Colau va facilitar a Manuel Valls l’armilla salvavides que reclamava per no veure frustrat el seu futur polític. L’ex- primer ministre francès ha estat expulsat de Ciutadans. Però, de fet, ell no ha estat mai de cap partit. Només hi ha estat de pas per tal de conquerir el poder, el seu principal objectiu. Encara no hi ha arribat, però de moment ja ha aconseguit la seva primera victòria.
