Emergència local

Nous alcaldes, nous pactes, nous mandats. Des de dissabte passat molts municipis de Catalunya estan en mans de nous governants, entre els quals, Sant Cugat del Vallès, una població governada durant 32 anys per Convergència. El resultat de les eleccions del 26 de maig va sacsejar l’Ajuntament i va propiciar per primer cop la possibilitat d’un canvi que va quedar segellat finalment amb un pacte entre ERC, el PSC i la CUP. L’acte de constitució de l’Ajuntament va oferir una bona demostració del gir que s’ha produït. A Sant Cugat l’emergència nacional ha deixat pas a l’emergència local, i ho va fer en un acte que per molts va resultar del tot vergonyós. Animats per un sector de l’ANC, durant l’acte de constitució es van sentir crits de “botiflers”, “traïdors” i “155” adreçats als regidors que donaven suport al nou pacte, mentre una altra facció del públic intentava ofegar els insults recordant la corrupció del 3%, que també va afectar Sant Cugat. Fins dissabte JxCat va intentar negociar l’accés a l’alcaldia amb el PSC, amb qui havia governat durant l’anterior mandat; també va temptejar ERC, sense èxit, i durant la campanya electoral ja va tancar totes les portes a fer-ho amb la CUP. L’oasi santcugatenc, la bombolla metropolitana, va esclatar dissabte passat i el camí de construcció cap a un referent nou serà tot un repte per a tres formacions que han decidit enfrontar-se a l’emergència que feia anys que anunciava esquerdes.