A la tres
Puigdemont & Mas
Com que aquesta setmana els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas es van reunir a Waterloo durant una bona estona, i com que divendres Mas va deixar anar en una entrevista a la ràdio que està disposat, si cal, a tornar-se a presentar a les eleccions, ara sembla com si el principal problema de l’espai exconvergent (o postconvergent, que no sé mai com dir-li) sigui qui serà el cap de llista en les pròximes eleccions. I és evident que no. El principal problema d’aquest espai és com es reordena un cop passat aquest primer cicle electoral. I, per fer-ho, sempre és millor començar pel què abans que pel qui. Puigdemont i Mas, que s’han tingut sempre un gran respecte i una lleialtat mútua, sembla que han decidit finalment posar ordre i aclarir d’una vegada el paper de JxCat i el del PDeCAT (i el de la Crida, és clar), i que aposten per consolidar finalment JxCat com a marca de futur. I fer-ho, és clar, en detriment del Partit Demòcrata. A mi (que ja he escrit en diverses ocasions que tenia la sensació que el PDeCAT s’havia quedat a mig camí) em sembla que JxCat és una realitat molt més consolidada. A l’espai exconvergent (o postconvergent, que no sé mai com dir-li) se li ha de reconèixer una cosa: i és que, tot i el desgavell de noms i candidats que hi ha hagut en aquest cicle electoral, n’ha sortit airós. Ha demostrat tenir un terra de mig milió de vots (en les eleccions al Congrés) i un sostre (en les eleccions europees) d’un milió. No és un espai menor. Vistes algunes discrepàncies i baralles internes, i algunes de públiques en plena campanya electoral (sí, els parlo de Marta Pascal, però també d’altres), el mèrit dels resultats és poc discutible. Puigdemont i Mas, o Mas i Puigdemont, han decidit posar-hi ordre. No els serà fàcil. I, si ho fan, probablement serà a còpia d’acabar d’incomodar el sector del PDeCAT que en realitat mai no hi estarà còmode del tot, perquè en el fons el que els passa és que, desapareguts els Duran i Lleida de torn, s’han quedat orfes políticament. Tenen feina, Puigdemont i Mas. I amb una sentència a la cantonada, poc temps.