La lluita no ha acabat

Ha estat una conquesta de drets lenta i dura. Les victòries col·lectives han estat gràcies a un munt de valents i valentes, persones que han fet front a la discriminació i a la violència, que no han acceptat la clandestinitat i que han tombat murs socials i pseudocientífics com el que definia l’homosexualitat com una malaltia mental. I avui, gràcies a aquesta valentia, els que formem part del col·lectiu LGTBI podem dir que som una mica més lliures. Una mica més, però no del tot. Fa 50 anys, els clients d’un bar gai de Nova York, l’Stonewall Inn, van dir prou a les humiliacions en les batudes policials. I es van revoltar. Era un 28 de juny de 1969. Aquell dia es va prendre consciència col·lectiva i tot va canviar. S’havia acabat dissimular per no “ofendre” i es feia un primer pas cap a l’expressió lliure. Un 27 juny del 2019, a Barcelona, un homòfob intenta agredir un noi gai per la seva manera de vestir, “massa femenina”. Li recrimina que és contraproduent per als nens que hi ha al local. I li diu:“Et faré hetero a hòsties.” Però el jove no s’encongeix i li planta cara. Digne hereu dels protagonistes de Stonewall. Entre l’un i els altres disten 50 anys. I la discriminació i la violència no han desaparegut. Però continuem sent valents i valentes, lluitant per la visibilització i perquè la igualtat de drets no sigui només una victòria legal sinó també una normalització social. La lluita no ha acabat.