La gent és la jugada mestra

El Parlament Europeu s’ha constituït aquesta setmana a Estrasburg amb 748 diputats, tres menys dels 751 que componen l’eurocambra. L’absència de tres eurodiputats catalans –Junqueras, Puigdemont i Comín– pel vet d’instàncies administratives i judicials de l’Estat espanyol és una rocambolesca situació antidemocràtica. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea estudiarà el fons d’aquests tres casos, però no ha pres mesures cautelars que permetin als independentistes catalans vetats prendre possessió de l’escó, de moment. A l’espera de la resolució definitiva, en temes judicials, ni a Europa ni enlloc, no és bo donar res per fet. Ni a favor, ni en contra. Ara bé, cal que l’independentisme català tingui present que l’àmbit de la Unió Europea no és un territori favorable respecte al dret a l’autodeterminació de Catalunya. La justícia europea actuarà basant-se en fonaments jurídics i segurament pensant en la jurisprudència que crearà obrint o tancant la porta al fet que altres països puguin emular l’Estat espanyol a l’hora d’evitar la presa de possessió d’eurodiputats crítics amb els seus governs. Hongria i Polònia, per començar. Un degoteig d’empresonaments provisionals d’eurodiputats en diversos països de la UE podria ser un escàndol monumental en un espai que vol ser referent ètic i moral de la democràcia al món. És evident que una resolució positiva per als independentistes catalans seria un revés per a l’Estat espanyol. Però interpretar aquest possible dictamen com una posició favorable –o contrària– a la independència o fins i tot a l’autodeterminació de Catalunya seria un error. I no descarto que els apologetes de les jugades mestres ho plantegin amb desmesura. L’autodeterminació només s’aconseguirà si es forja un immens front polític que representi la gran majoria social que demana aquest dret. Per la qual cosa cal que la idea d’un projecte republicà compartit passi a ser hegemònic respecte a determinada retòrica nacionalista. L’independentisme no pot abandonar ni un sol espai. Tampoc el de la justícia internacional. Però ha de tenir molt present que l’acumulació d’esforços i de forces ha de concentrar-se en aquest objectiu intern. Perquè el dret que ens pertoca per decidir el nostre futur polític no el guanyarem a cap tribunal internacional sinó sumant el màxim de voluntats de la ciutadania.