Keep calm
La fortalesa de Ciutadans
Fa dos anys i mig, Albert Rivera es va fer una foto inútil amb el candidat socialista, la mateixa persona que ara s’esforça a vetar
Fa pocs dies, el candidat de Ciutadans a la Comunitat de Madrid, Ignacio Aguado, va afirmar que el partit està “cada vegada més fort”. “Amb una visió molt clara del que volem ser i ho volem mantenir, no volem ser la frontissa de ningú”, hi va afegir. No es tracta de cap acudit. La frase la va pronunciar poques hores després que el seu partit visqués un autèntic tsunami. En un sol dia, van dimitir un membre de l’executiva (Toni Roldan), un eurodiputat (Javier Nart) i el cap de llista de la formació a Astúries (Juan Vázquez); tots tres després de denunciar el gir ideològic que havia experimentat la formació, amb els pactes amb Vox i la negativa a investir Pedro Sánchez. Governar significa definir-se constantment i intentar mantenir un rumb clar. I Albert Rivera, que és capaç de passar del blanc al negre amb mil·lèsimes de segon, ha convertit la indefinició ideològica i la contradicció estratègica en el seu modus operandi, amb la qual cosa ha acabat desconcertant els seus propis seguidors. Fa tres anys i mig, el líder de Ciutadans es va fer una fotografia inútil amb Pedro Sánchez. Ara, però, la situació ha canviat radicalment i s’ha entestat a establir un cordó sanitari al candidat socialista al mateix temps que flirteja amb el Partit Popular i amb VOX a la recerca de l’electorat de dreta. El gir es va començar a definir a la Junta d’Andalusia, amb un pacte que van negar amb vehemència; però les darreres convocatòries electorals han posat de manifest que el sorpasso al PP no es va produir i que Ciutadans continuava condemnat a un paper subsidiari, de simple frontissa. Per acabar-ho d’adobar, l’operació Valls ha acabat com el rosari de l’aurora (malgrat la repesca de Celestino Corbacho a canvi d’un sou a la Diputació), el seu referent francès (Emmanuel Macron) se n’aparta com si es tractés de la pesta bubònica i els pactes municipals i autonòmics van pel camí de convertir-se en un autèntic calvari. Ciutadans, doncs, pot tenir moltes coses, però allò que no té és una idea clara del que vol ser.