Eleccions a la vista?

A mi em fa l’efecte –i em sembla que no soc l’únic– que si fins ara ja creia que hi havia prou elements per vaticinar unes noves eleccions al Parlament (discrepàncies estratègiques entre els socis de govern, votacions perdudes, pactes municipals estrambòtics, declaracions contradictòries...), si fins ara ja ho creia, deia, ara em sembla que és poc discutible. I que el pacte entre el PSC i JxCat (o JxCat i el PSC) a la Diputació de Barcelona no serà una tempesta menor. ERC ha ferit JxCat amb alguns pactes contra natura (traient-los de les mans les alcaldies de Sant Cugat, Figueres i d’altres municipis pactant amb el PSC), i ara JxCat els passa la factura (i quina factura) pactant la Diputació amb els socialistes. Un pacte dur de pair fins i tot per als seus (els socialistes no eren “els del 155”?) que només s’entén com un retorn a la política de peix al cove (no deia Pujol que s’havia acabat allò de “la puta i la Ramoneta”?) a canvi, és clar (un detall gens menor), de ser al govern d’un organisme que gestiona prop de mil milions (sí, mil milions) d’euros anuals. Ja fa dies que tots plegats intuïm que la unitat al govern és relativa (molt relativa) i que en el fons estem assistint a la batalla per a l’hegemonia de l’independentisme. I això, és clar, amb una sentència del Suprem a la cantonada que pot ser tot un daltabaix. Em costa de creure que d’aquí a finals de la setmana vinent (quan es votarà l’acord a la Diputació) els pactes entre partits independentistes es redrecin (no veig ni ERC ni JxCat desfent ara alguns dels acords contra natura fets en les municipals), i em costa de creure que si no hi va haver unitat estratègica per fer llistes unitàries (que ja saben vostès que jo sempre les he defensat) ara n’hi hagi d’haver amb els pactes posteriors. I em costa de creure que, vista la situació (i les expectatives electorals dels republicans), ERC no tingui ara la temptació –després del pacte de la Diputació– d’arrossegar el govern a unes eleccions que el visionari Gabriel Rufián ja ha anunciat per al febrer vinent i amb els comuns com a socis preferents. Aprofitin, doncs, les vacances –si en fan–, que això es complica.