A la tres
El ‘todo gratis’ a Sánchez
“Què vol Pedro Sánchez? Com que li va sortir bé amb la moció i el 28-A, ara ens amenaça amb unes altres eleccions?
A Pedro Sánchez, no ens hem d’enganyar, li va sortir molt bé la jugada de la moció de censura. Com que es tractava de fer fora Rajoy, i com que a Catalunya ja començàvem a estar col·lapsats amb tanta repressió, les formacions independentistes catalanes li van fer un todo gratis i el van fer president del govern espanyol regalant-li unes valuosíssimes abstencions al Congrés. A canvi de què? De res. Todo gratis. Com que li havia anat tan bé (i mira que en som de generosos, els catalans), Sánchez va anar fent la viu-viu fins que, ai las, els indepes (els maleïts indepes!), cansats que no hi hagués cap gest a favor de desescalar el conflicte amb Catalunya (ara feia temps, que no feia servir això de desescalar) no li van aprovar els pressupostos i va haver de convocar eleccions. I què va fer? Doncs amenaçar-nos amb allò de si tú no vas, ellos vienen i va aconseguir traslladar a l’imaginari de tots plegats que era molt millor que ell guanyés les eleccions que no pas que al govern espanyol hi hagués un tripartit a l’andalusa, amb el PP, Ciutadans i Vox. Tres mesos després de guanyar les eleccions –i més d’un any després que Sánchez sigui president del govern espanyol–, no acabo de veure del tot què ha fet Sánchez per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. No em sembla que la repressió s’hagi aturat. I ara, com que no se’n surt ni amb Pablo Iglesias ni amb els independentistes catalans, amenaça de convocar unes altres eleccions. Fa un triple salt mortal. Si tú no vas (ens ve a dir) yo vendré con más. Està convençut que si hi ha noves eleccions a Espanya (temps enrere ens en rèiem, quan a Itàlia feien eleccions cada dos per tres), ell en sortirà més reforçat i podrà governar sense estar pendent ni dels podemites ni dels independentistes. No sé què farà. Però de moment ja ha aconseguit (no fos cas que no hi tinguessin cap paper), que Podem renunciï públicament a tot això del dret a l’autodeterminació dels pobles (que és molt bonic de dir però impossible de practicar), i que una part de l’independentisme estigui disposat a tornar a fer un todo gratis. Ingenus!