L’illa sense cotxes

La vida s’alenteix a l’illa de Lamu, amb platges de sorra blanca i una ciutat de pedra que acumula històries dels antics mercaders de l’Índic. No hi ha cotxes, i els rucs i els dhows, velers de fusta clàssics, són el principal mitjà de transport en aquest paradís de la costa nord de Kenya, on tot anava bé fins que el govern de Nairobi va tenir la pensada de construir-hi una central elèctrica de carbó amb finançament xinès.

La intenció era abaratir el preu de la llum, però fer-ho amb una energia contaminant i no amb iniciatives netes (com el camp eòlic de Turkana) ha encès la indignació dels habitants de Lamu que, en veure perillar la casa i la terra, s’han mobilitzat per denunciar que l’informe del govern és imprecís i que la central podria causar morts prematures, pluja àcida i empobriment del sòl. Davant del risc de convertir-se en refugiats mediambientals, els illencs han alçat la veu perquè saben que ningú (ni Nairobi ni els organismes internacionals) els farà la feina, per molt que l’illa sigui Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. De moment, la justícia els ha donat la raó. El projecte de la central s’ha aturat de forma temporal i tant de bo no prosperi. Sobretot perquè, entre les prioritats de l’executiu kenyà se subratlla que, a partir del 2020, el 100% de les energies utilitzades han de ser sostenibles. Però ja sabem que, en alguns llocs, les polítiques no sempre encaixen amb la realitat o la voluntat de la gent.