Ganes d’ensopegar

La recerca d’un nou habitatge és, ara mateix, una quimera. I l’afirmació és aplicable pràcticament a totes les poblacions del país. Si ara vostès estan en aquesta situació, en la de buscar un nou espai per viure i que sigui assumible per la seva butxaca... ànims i no defalleixin! Només com a exemple, un rastreig de l’oferta de lloguer a la ciutat de Girona posa els pèls de punta. Però facin el rastreig allà on vulguin, tant se val. Fa la sensació que ens hem immers tots plegats en un estat d’amnèsia col·lectiva i ningú recorda que fa deu anys la bombolla immobiliària ens va esclatar a la cara. El mercat de lloguer viu un nou moment àlgid, extremament àlgid, i per molt que els experts diguin que anem cap a l’estabilització, per ara no en tenim senyals. Només cal donar un cop d’ull a les diferents plataformes que, a través d’internet o d’aplicacions mòbils, difonen l’oferta immobiliària. Si se subscriuen a alguna d’elles, rebran cada dia, puntualment i insistentment, l’avís de nous habitatges que s’han posat al mercat i que poden ser del seu interès. Si busquen un habitatge familiar, veuran que l’interès té forma de quatre xifres en bona part dels casos.

I pensar que encara fa quatre dies ens llepàvem les ferides provocades per una crisi de cavall, que tots reconeixíem que havia arribat a través del sector del totxo, i ens repetíem una i altra vegada que allò no podia tornar a passar. I aquí estem. Amb lloguers de quatre xifres que, directament, desarrelen i deixen fora del dret d’accés a l’habitatge a joves i persones vulnerables, que de fet són els que en tenen més necessitat.

És la llei de l’oferta i la demanda, diuen. Doncs posem-hi una mica de racionalitat, en aquesta llei. De quina manera? Bàsicament, ampliant l’oferta d’habitatge públic, amb una regulació dels preus del lloguer a través de l’administració i amb el consens de les diferents parts, amb un control sobre la proliferació d’habitatges d’ús turístic irregulars... Tampoc estem desvelant cap gran descobriment. Però és terriblement preocupant aquesta manca de voluntat per tirar endavant aquestes mesures, aquest fer la viu-viu mentre l’escalada de preus no s’atura i l’ambició del sector és la bufera que infla una nova bombolla. Diuen que els humans som els únics animals capaços d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Doncs aquí estem. Amb ganes de tornar a ensopegar.