Vigència de La Trinca

Em van trucar de la revista Enderrock. Fa cinquanta anys que La Trinca va treure el primer disc i em volien preguntar les tres cançons que prefereixo del seu repertori. Vaig estar a punt de dir-los que em truquessin més tard perquè m’ho havia de rumiar, i em van sortir totes tres seguides i sense vacil·lar: La Trinca, El pelegrí i La dansa del sabre. Totes amb una història personal. Un any vaig anar a la fira d’atraccions, i als cotxes de xoc vaig sentir a tot volum pels altaveus uns que cantaven: “Au, vinga, vinga, arriba la Trinca per salvar la humanitat...” La fira era un lloc monogràficament castellanitzat, des que els Putxinel·lis Didó havien renunciat a seguir-hi plantant el teatret. El Tren de la Bruixa havia catalanitzat el nom de l’atracció, però l’idioma de la fira, als altaveus i entre el personal, era el castellà. En dies successius em vaig acostar als cotxes de xoc, que es deien Lupotto. Anaven repetint la cançó: “La tia Maria, codonys collia...” Codonys! No me’n sabia avenir. Qui eren aquells que cantaven?

Quan feia el servei dormia en una habitació per a mi sol. Avantatges de ser furrier. Als vespres, després de la retreta, entrava a veure’m un noi de Sallent que es deia Ramon Pujol Saldoni. No venia cada vespre però cada vespre que venia em cantava El pelegrí, a ritme d’unes percussions amb els artells a la fullola d’un armari. No em va dir que la cançó fos de La Trinca però era clar que era de La Trinca. La insistència va fer que la memoritzés. Fent el servei es va morir Franco.

Sis anys més tard, La dansa del sabre va ser el lenitiu a les angúnies que havíem passat la nit del cop d’estat de Tejero: “Mama, mama, por...” No parava de “punxar-la” al tocadiscos. Anava a casa els pares, i hi sonava tota l’estona. Les “meves” tres cançons de La Trinca han estat sempre reiteradament escoltades per un motiu o altre, o potser sempre pel mateix...

Els vaig veure actuar només una vegada, a l’envelat de Canyamars, un poblet que no arriba a municipi del Maresme. La Trinca va pujar a tots els escenaris. “Alegria, que és festa major...”

Un dia vaig sentir dir que cantarien en castellà. Ho vaig comunicar a l’amic Jaume i va reaccionar com jo: “És impossible, t’han enganyat, sempre t’ho creus tot.” Van cantar en castellà i el meu interès pel grup va declinar. Era com tornar a la fira amb absència seva o a la caserna que en Ramon Pujol Saldoni catalanitzava, com si el pare o els germans em parlessin en castellà. Però el record dels bons temps es manté. La vigència? La dansa del sabre ha estat la cançó més votada entre els enquestats per Enderrock. Per mi que les pallisses del primer d’octubre del 2017 hi tenen a veure. “Tranquil, Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil...” “El rei, ves quin remei...”