El Nil s’ofega

El Nil és més que un riu. L’artèria que guixa de verd les dues ribes mil·lenàries que fan bategar la vida dels centenars de pobles que habiten la conca fluvial més llarga de l’Àfrica. “Egipte és un do del Nil”, deia Heròdot. Per tant, és lògic que els egipcis sempre n’hagin estat molt pendents. Tampoc és forassenyat que ara es mobilitzin davant l’augment de les illes de plàstics que floten no només en el tram ample del riu, quan travessa el gran Caire, sinó que s’estenen fins a Assuan.

La brossa s’escampa com una taca d’oli i la contaminació engoleix els recursos naturals abocant l’entorn del riu de la vida a una situació d’emergència. Per fer-hi front, agències internacionals i iniciatives com VeryNile, amb el suport de confraries de pescadors, navegants i esportistes de la federació de rem, promouen campanyes de recollida dels residus en què participen persones refugiades de Síria, el Sudan, Etiòpia, Somàlia, el Iemen. En un sol dia, treballant junts de sol a sol, van recollir més d’onze tones d’escombraries que van acabar en un centre de reciclatge de la capital.

De tota manera, tan important com netejar de plàstics el Nil per evitar que acabi ofegat, és que propostes com aquesta ajuden a canviar la percepció que molts egipcis tenen sobre les persones refugiades. I, alhora, aquestes últimes se senten útils en oferir un retorn a les societats d’acollida. Tothom hi guanya.