Sentències. I després, què?

Les eleccions d’abril i maig i les seves llargues prèvies i les posteleccions han assecat les idees de bona part de la classe política. Merescut o no, els cal un descans fins al setembre per carregar piles i per reflexionar. En els darrers dies hi ha hagut polítics independentistes –per citar-ne un d’ells, el diputat al Congrés Joan Josep Nuet, excomú i actual ERC– que han descobert que a l’Estat pinten bastos i que es va a totes contra el sobiranisme català. És una descoberta amb retard, perquè fa temps que ensenyen les urpes. Els aparells de l’Estat, des de l’any 2010, no fan altra cosa que vigilar qualsevol moviment en favor de l’independentisme català. En paral·lel, bona part dels polítics espanyolistes han trobat el modus vivendi anant en contra de l’independentisme encara que aquest no hagi fet cap malifeta, segons els constitucionalistes, des del setembre i octubre del 2017.

Un estira-i-arronsa permanent que té el perill d’esgotar i que fa que darrerament hi hagi hagut moltes persones que hagin desconnectat de la informació política. Ara mateix es fia pràcticament tot a conèixer el resultat d’unes sentències d’un judici que no s’hauria d’haver produït mai si haguessin estat capaços els uns i els altres d’haver-se assegut en una taula de negociació. Tot plegat ha estat la constatació més evident del fracàs de la política. Un fracàs que encara no s’ha reconegut públicament. Puigdemont li demanava per carta i personalment a Mariano Rajoy que volia seure i parlar de Catalunya. La contesta va ser: “No lo veo.” Si ho hagués vist, tot hauria estat més fàcil. Ara haurem de veure què diuen les sentències quan Europa no veu delictes de rebel·lió i mentre els polítics segueixen en presó preventiva.

De cara al nou curs, per al setembre tot està pendent de les sentències. Una dependència de la classe política que obliga a preguntar i queda enlaire: I després, què? Tot i que es tracti de les sentències més importants per a la història contemporània de les relacions entre Catalunya i Espanya.

I després, què? Al juliol no hi ha contesta. Al setembre hi ha plans postsentències per concretar i per perfilar des dels dos governs. Bon estiu.