Més units que mai!

Després del segon fracàs estrepitós del PSOE i Unides Podem per formar govern a Espanya, de les coses més lamentables que es van veure, sentir i llegir posteriorment van ser les recriminacions entre JxCat i ERC per veure qui era més independentista. Els primers, acusaven els republicans de donar suport a un dels avaladors de la repressió del 155 com són els socialistes. I, els segons, titllaven d’irresponsables els del partit de Puigdemont per votar el mateix que PP, Ciutadans i Vox. Un xic ridícul tot plegat, sincerament. Una vegada més –i quantes són, ja?– els partits independentistes catalans són incapaços d’anar junts en la defensa del país i, ni tan sols, són capaços de respectar-se les estratègies i no llençar-se els plats pel cap. Que, en definitiva, acaba sent el mínim dels mínims que se’ls hauria d’exigir per mantenir un bri d’esperança. Molt trist veure com uns i altres intentaven donar lliçons a través de les xarxes socials quan ningú es pot sentir francament orgullós de com estem gestionant l’etapa post-referèndum. I que l’epicentre de la discussió sigui la formació d’un govern que ens nega el dret a l’autodeterminació –sigui qui sigui qui el presideixi–, ens sotmet a la repressió més dura –sigui qui sigui qui el presideixi– i no té intenció de fer cap mena de gest polític –sigui qui sigui qui el presideixi– encara provoca més desànim. Tot perfecte amb vista a una tardor en què hauríem d’estar més units que mai!