Prepari’s, conseller

Europa Press va entrevistar ahir el conseller Jordi Puigneró i, en un moment determinat, aquest va dir una cosa ben simple, òbvia i assenyada: “Molts catalans no se senten representats per la festivitat del 12 d’octubre [Día de la Hispanidad] ni per la del 6 de desembre [Día de la Constitución]” i, va venir a dir, prefereixen treballar. La qüestió és, però, que el conseller no es va quedar aquí sinó que hi va afegir que el govern català ha trobat “un mecanisme legal” que permetrà ja aquest mateix any que els funcionaris que ho desitgin puguin treballar aquests dos festius estatals. “És el meu deure com a conseller”, va concloure. I ho va argumentar: “Hi ha molts treballadors públics que ens han demanat poder treballar aquests dies, perquè són festivitats que els han deixat de representar. No consideren que sigui cap dia en què s’hagi de celebrar res.” Contundent. Jo no sé si aquest és un tema d’aquells d’estiu i que a mesura que ens apropem a aquestes dates s’anirà desinflant, però com que tinc el conseller Puigneró per una persona molt assenyada, em sembla que no. No s’equivoca, quan diu que a molts catalans aquestes festes no ens diuen res (sinó tot al contrari). Només s’ha de seguir què ha passat aquests darrers anys per comprovar-ho. Vàrem arribar a l’extrem, vostès ja ho recorden, que un jutge no només va prohibir a l’Ajuntament de Badalona que uns funcionaris treballessin el 12-O (voluntàriament, és clar), sinó que uns quants regidors van acabar al jutjat per aquest cas. A Espanya, vostè ja ho sap, conseller, no s’entén que algú no vulgui celebrar el 12-O i el 6-D. Em sembla que els costa fins i tot de creure que no ho celebri tot Europa. I si el rei és tan neutral que ara ja s’atreveix a donar lliçons públicament a la classe política sobre si s’han de repetir o no les eleccions (a nosaltres les lliçons ja ens les va donar el 3-O), no m’estranyaria sentir un dia d’aquests el monarca proclamant que el 12-O i el 6-D s’ha de fer festa. No ho entenen, conseller. Vostè parla de facilitar que els funcionaris triïn, lliurement. Això a Espanya no s’entén. No entenen que no n’estiguem encantats. I ni “mecanismes legals ni res”. Tant de bo. Li tocarà escarrassar-se.