A la tres
17-A, dos anys d’incògnites
Avui fa dos anys de la brutal urpada que va ferir Barcelona, Cambrils, Alcanar, Ripoll i, per extensió, tot Catalunya, amb els atemptats del 17-A. Aquells dies vam descobrir estupefactes que la societat catalana no és immune al fanatisme. Uns joves de Ripoll hi van sucumbir. Però també vam constatar la gran preparació dels Mossos d’Esquadra, que amb la seva eficient actuació –comandats pel major Trapero i el conseller Forn, paradoxalment ara represaliats per l’aparell judicial de l’Estat espanyol– van evitar moltes més víctimes. I vam mostrar al món la reacció solidària d’un poble que va impedir qualsevol intent de brot racista aprofitant els terribles fets. Dos anys després, els catalans hem fet realitat el “No tenim por” recuperant la nostra vida quotidiana, sense renunciar a cap celebració popular, ni als nostres costums mediterranis de passeig i terrassa de bar. Malgrat saber que no es pot garantir que no es torni a repetir el criminal atac. Però encara avui són moltes les incògnites que suren entorn del 17-A. No sabem quin era el paper real del cervell de l’operació, l’imam Es- Satty. Fins on arribaven les seves vinculacions amb els serveis secrets espanyols. Si els seguiments als integrants de l’escamot podien haver evitat l’acció. O si el CNI coneixia l’existència del xalet d’Alcanar on es preparaven les bombes i que va esclatar. El govern espanyol nega les respostes, i el PSOE, el PP i Cs veten qualsevol comissió parlamentària sobre els fets. Malgrat les investigacions periodístiques que apunten al dubtós paper del CNI. I el PSC té un paper galdós en aquest afer, quan des del mateix govern barceloní intenta evitar que Barcelona reclami totes les explicacions pertinents sobre uns atemptats que la van colpir. No es tracta de buscar teories d’una conspiració. Sinó de fer que la raó d’estat i el nacionalisme espanyol no se situïn per sobre dels drets de les víctimes. Amagant-los informació sobre els atemptats i generant divisions i instrumentalitzacions polítiques com la que suposa el vergonyós acte organitzat per la ideologitzada Acvot amb el suport del PP i Cs.