Closed Arms

És incon­ce­bi­ble el cinisme amb què el govern pre­sump­ta­ment d’esquer­res de Pedro Sánchez ofe­reix el port de Maó després de gai­rebé vint dies per desem­bar­car els res­ca­tats de l’Open Arms, després de mare­jar la per­diu tot aquest temps i després d’ofe­rir pri­mer el d’Alge­si­res, que no era ni el port espa­nyol més pro­per al vai­xell. “Espa­nya sem­pre actua davant d’emergències huma­nitàries”, té la barra de piu­lar Sánchez. Si actua, ho fa tard i mala­ment. És com si el govern espa­nyol hagués estat tot aquest temps dis­se­nyant un relat per inten­tar sal­var la seva imatge abans que sal­var la gent del mar; impo­sar un relat, com si es tractés d’una mera nego­ci­ació per for­mar un govern. Per què Espa­nya no ha enviat fa dies un vai­xell segur per desem­bar­car al mar els 107 immi­grants en lloc de fer que l’Open Arms tra­vessi mitja Medi­terrània? No cal dir que l’ofe­ri­ment de La Mon­cloa és alta­ment enve­ri­nat: el govern espa­nyol va blo­que­jar durant mesos l’Open Arms al port de Bar­ce­lona. Clo­sed Arms.

Resulta també roí que part de l’opinió pre­te­sa­ment pro­gres­sista mediàtica espa­nyola –la que ensa­bona Sánchez, vaja– acusi el res­pon­sa­ble d’Open Arms, Òscar Camps, d’uti­lit­zar els immi­grants per fer un tor­ce­braç al fei­xis­toide minis­tre de l’Inte­rior italià, Mat­teo Sal­vini, quan estem par­lant d’urgències, vides, i el més lògic és que aquest cen­te­nar de per­so­nes desem­barqués a Lam­pe­dusa, a un quilòmetre del vai­xell, en lloc de recórrer-ne 900 per arri­bar a Maó, que sig­ni­fica tres dies de viatge. D’asse­nya­lar amb el dit les ONG amb aquest argu­ment a cul­par-les de fer el joc a les màfies que tra­fi­quen amb éssers humans al Medi­ter­rani, com fa Sal­vini, hi va menys d’un pam. És igual­ment vomi­tiu lle­gir segons quins tuits de grans fit­xat­ges de Ciu­ta­dans que par­len de “pas­sat­gers ben men­jats” per refe­rir-se als nàufrags res­ca­tats. Cos­ta­ria de triar entre el des­a­com­ple­xa­ment xenòfob i la hipo­cre­sia gover­nant.