Gràcia mor d’èxit?

Sobrevalorada? Desbordada? La festa major de Gràcia, amb pregoneres excepcionals, un munt d’activitats i una feinada del veïnat que sempre és d’admirar, té enguany alguns punts foscos: dues agressions sexuals, l’acte vandàlic al guarniment de la plaça del Nord i el foc (intencionat?) al carrer de la Llibertat, potser com a metàfora del temps que vivim. Que res de tot això torni a passar hauria de ser prioritari per a l’any vinent. Deixant de banda les habituals flaires de pixum per molt esforç que hi posi el servei de neteja, també caldria rumiar sobre la gestió del volum de visitants, que han convertit Gràcia en una Venècia sense canals. La festa major està morint d’èxit? Un amic del carrer del Progrés sortia cada matí de casa amb el contracte de lloguer per poder accedir-hi al vespre sense problemes. Les cues per veure’n el guarniment guanyador, el de Harry Potter, eren més llargues que les de l’estrena de les pel·lícules del mag de Hogwarts! Gràcia forma part de les activitats mediàtiques a l’agost. Hi va gent de tot arreu i viu un procés paral·lel al de Barcelona amb el turisme. Ha guanyat en nom i en ingressos, i ha perdut l’alè d’una festa com la d’altres llocs, on petits i grans es coneixen, juguen, comparteixen i ballen fins tard i sense por. Que, potser, una festa popular hauria d’aplicar una entrada mínima per evitar que part del veïnat, i dels visitants, n’acabi fastiguejat?