Matí de Pérez de Rozas

Han passat dotze dies del decés de Carlos Pérez de Rozas i segurament ell, atent sempre al ritme dels batecs periodístics, no aprovaria un obituari i preguntaria a què ve ara això de parlar d’ell si no hi ha una perxa que ho justifiqui. I rebatre un mestre no és senzill. Quan va esdevenir un rostre familiar per a tots opinant sobre el seu Barça i amb personatge al Crackòvia, als seus alumnes els quedava un plaer íntim. Us atrapa el carisma enciclopèdic i arrauxat del Carlos Pérez de Rozas televisiu? Doncs ni us imagineu com és el Carlos Pérez de Rozas que actua a l’aula! El record del privilegi va lligat a una imatge: la d’ell entrant a les vuit del matí a classe amb feixos de DIN A3 en cada braç com si pugés al tren amb excés d’equipatge. I l’equipatge eren les millors portades del dia de The New York Times, The Times, Le Monde, USA Today fotocopiades en color per a tots. Era el seu pròleg a descobrir-te premis Pulitzer del present i del passat. A quina hora s’havia de llevar per regalar aquell tresor als endormiscats alumnes no se sap, però la lliçó era evident: si el mestre que dissenyava diaris pel món et portava el millor dels quioscos internacionals sota el braç a les vuit del matí, tu havies de sortir a menjar-te el món des del quiosc més proper. Com es deia l’assignatura? Qui ho recorda? Si el dia abans sorgia el dubte al bar de la universitat, ningú deia el nom tècnic: demà al matí què toca? Toca matí de Pérez de Rozas. El lament d’Emilio per la injustícia que el germà no pogués escoltar que era i que és un gran tenia el consol a la universitat, on els alumnes acudien al despatx fora del termini de revisió d’exàmens per dir-li el que era un clam: que les seves classes eren un regal propi d’un espectacle en prime time. “El millor professor universitari de Catalunya els últims 50 anys”, et definia Toni Vall. Mereixies escoltar-ho en vida i així va ser. I si la pregunta queda sense resposta, potser és millor així. A quina hora t’havies de llevar per fer el regal d’arribar a classe amb els quioscos del món sota el braç?