El bus d’Òmnium

Des del 27 de juliol en el seu inici a Llançà (Alt Empordà) fins al 24 d’agost en la seva fina­lit­zació a les Cases d’Alca­nar (Montsià), per segon any el bus d’Òmnium ha recor­re­gut la geo­gra­fia cata­lana expli­cant, espe­ci­al­ment als turis­tes estran­gers, però també als esta­dants i indígenes la greu injustícia de l’existència de pre­sos polítics cata­lans a l’Estat espa­nyol. Cal tenir pre­sent que aquesta cam­pa­nya va ser impul­sada per Òmnium inter­na­ci­o­nal.

No hi ha dubte que el bus d’Òmnium 2019 ha estat una cam­pa­nya –cívica i rei­vin­di­ca­tiva– potent; en aquest sen­tit con­si­dero que d’altres asso­ci­a­ci­ons i par­tits inde­pen­den­tis­tes hau­rien de por­tar a terme (no en les matei­xes dates) cam­pa­nyes sem­blants. És de capi­tal importància apro­fi­tar tot el tor­rent, el flux de dife­rents turis­tes que visi­ten casa nos­tra a l’època esti­val –francòfons, anglòfons, germànics, rus­sos, holan­de­sos, escan­di­naus (...)– per expli­car amb la màxima peda­go­gia pos­si­ble el fet que Cata­lu­nya és una nació mil·lenària, amb llen­gua pròpia dife­rent de la llen­gua cas­te­llana i amb una volun­tat de ferro per esde­ve­nir –d’una forma cívica, pacífica i democràtica– un autèntic estat lliure i sobirà, din­tre de la inter­de­pendència euro­pea. Amb vista a pro­pe­res cam­pa­nyes, l’emblemàtic bus d’Òmnium neces­sita més volun­tat, gent del país, d’arreu de la geo­gra­fia cata­lana que tin­gui esti­mació per Cata­lu­nya, volun­tat de ser­vei i un conei­xe­ment mitjà de les llengües de Shakes­pe­are i de Molière –si domina altres llengües, molt millor– per repar­tir pros­pec­tes bilingües (en anglès i francès) per expli­car la rea­li­tat del nos­tre país. Més enllà del que explica la mani­pu­la­dora diplomàcia espa­nyola i aquesta superes­truc­tura ultra­ja­co­bina (que costa molts diners, sobre­tot als cata­lans) ano­me­nada España Glo­bal. Per fina­lit­zar, vol­dria plan­te­jar una pre­gunta, una inter­ro­gació de cara al bus d’Òmnium 2020. Qui­nes serien les assig­na­tu­res pen­dents del nou curs? Bé, al meu enten­dre serien tres loca­li­tats, molt emblemàtiques, de l’Alt Empordà –la Jon­quera, Port­bou i Cadaqués–, que com­ple­men­ta­rien molt bé la tasca “super­pe­dagògica” d’aquesta cam­pa­nya. Les dues pri­me­res loca­li­tats són les entra­des al Prin­ci­pat per car­re­tera i fer­ro­car­ril. Amb la presència, sobre­tot, de molts francòfons i de dues ico­nes cul­tu­rals remar­ca­bles: el Museu de l’Exili i el Monu­ment a Wal­ter Ben­ja­min. Cadaqués és, sense cap mena de dubte, una des­ti­nació obli­gatòria per enten­dre què és Cata­lu­nya.