L’obra d’un mestre

El 28 d’agost faig anys, i aquest dia del 1990 em vaig regalar Set de mal al cine Alexis de Barcelona. Sempre procuro ser present on hi ha Orson Welles. Érem tres a la sessió de tarda. Quan els llums s’apagaven va entrar José Luis Guarner, el crític de La Vanguardia. Ho va fer palpant les parets i les butaques amb les dues mans. En aquell moment Guarner tenia severs problemes de visió. Tornar-se cec ha de ser la tragèdia dels aficionats al cine. Guarner va encunyar una frase famosa. Quan esperava més d’una pel·lícula d’un director acreditat deia: “No és una obra mestra, però és l’obra d’un mestre.” Set de mal es ressent de la deixadesa d’Orson Welles, que es cansava de tot i deixava les coses a mig embastar perquè després vinguessin els productors a alterar-li els productes. Si per aquest motiu no és una obra mestra s’hi acosta molt i en tot cas és l’obra d’un mestre. El personatge positiu és el policia que interpreta Charlton Heston. El negatiu, el també policia Quinian encarnat per Welles: brut, corrupte, assassí. Però Welles, deixeble de Shakespeare, no havia vingut per dir-nos que el món es divideix en bons i dolents. El pulcre Heston no en toca de més altes i en canvi el gat vell Quinian, enamoradís, sentimental i amb una vida tràgica al darrere, és qui desentranya l’enigma policial plantejat. Ai, si paréssim més atenció a Orson Welles, a Shakespeare, a tots els que han penetrat en l’ànima dels homes... Ara, que potser revisarien conceptes, amb les últimes manifestacions del mal absolut

Aquest 28 d’agost, el regal d’aniversari ha vingut de la televisió espanyola. Va emetre El tercer home. És de Carol Reed, però hi ha la mà de Welles, que hi surt només cinc minuts per imposar la seva personalitat i un parell de frases cèlebres. La que diu que la turbulenta Roma dels Borja va donar Leonardo i Miquel Àngel i, en canvi, la germanor suïssa només ha produït el rellotge de cucut és seva. Harry Lime, interpretat per Welles, és un criminal menyspreable. Però és també, o havia estat, l’amic de Joseph Cotten, un bonifaci, i l’amant d’Alida Valli. Per ells sabem que abans havia estat una bona persona. Abans de què? Abans de la guerra, que ho contamina tot i extreu de molts el pitjor d’ells mateixos.

Orson Welles va dirigir Set de mal per la insistència de Charlton Heston. Aquest actor va presidir l’associació americana que defensa la possessió d’armes. El director i activista Michael Moore el va anar a entrevistar a casa seva per a un reportatge contrari a l’arsenal domèstic. Heston, tot i que llavors ja repapiejava una mica, el va rebre davant un cartell enorme de Set de mal. Com volent dir: puc ser el mal bitxo que vostè diu, però sense mi no hi hauria hagut una obra mestra o l’obra d’un mestre.