El Neymar gironí

Els gironins tenim el nostre propi Neymar. I no és un esportista, sinó una companyia aèria. Si t’hi pares a pensar, hi ha un munt de paral·lelismes. Per exemple, ningú discuteix que el jugador brasiler té una qualitat inigualable però que està a la mateixa altura del poc compromís i de la nul·la fidelitat que ha tingut amb el Barça. Tampoc ningú discuteix que Ryanair ha estat vital per a l’impuls del turisme a les comarques gironines i que la seva arribada a l’aeroport de Vilobí d’Onyar va marcar un abans i un després. Però ha acabat utilitzant la infraestructura gironina i les institucions del territori segons la seva conveniència. I això és recriminable perquè la companyia irlandesa ha rebut molts diners públics. Milions. Seixanta, en concret, amb contractes de promoció turística. I se li han donat moltíssimes facilitats. Se li ha posat la catifa vermella, fins i tot quan no se la mereixia. I la resposta per part de Ryanair ha consistit, bàsicament, a incomplir promeses i acords, especialment en aquesta darrera etapa, i a tenir una actitud de perdonavides i superba.

Ningú tampoc discuteix que Neymar ha fet disfrutar els culers com pocs jugadors i que el seu jogo bonito feia caure la bava. Però això no justifica perdre el nord per tornar-lo a fitxar. I tampoc ningú discuteix que Ryanair ha permès als gironins –i als no gironins durant un temps– viatjar per tot Europa per quatre cèntims. I que ens ha portat turistes a cabassos. I que ha portat el nom de la Costa Brava i els Pirineus a tot el territori europeu. Però, en aquest cas, tampoc es pot perdre el nord.

Ryanair ha anunciat que el gener de l’any que ve tanca la seva base a l’aeroport de Girona. Insisteix a dir, per ara, que això no hauria de condicionar els vols. Que són coses que no tenen res a veure. Però sempre utilitza el condicional. I els condicionals, quan ens referim a Ryanair, són perillosos. I, a més, estem en el punt en què estem. Amb una reducció a mínims de les rutes –aquest hivern només en farà set– que patim des que la companyia irlandesa opera a Barcelona. Del 2010 cap aquí, la davallada de l’activitat a l’aeroport gironí ha estat progressiva i imparable, quan va ser la infraestructura a partir de la qual va agafar impuls al sud d’Europa. Això no l’obliga a una vinculació in aeternum, evidentment. Però trobo que no està malament fer memòria. Pel que pugui venir. Que, amb Ryanair, sempre és inesperat. I, amb Neymar, també.