#TsunamiDemocràtic

No sé vostès què en pensen, però a mi em sembla que la iniciativa aquesta del #TsunamiDemocràtic que es va fer pública ahir al matí és més seriosa del que pot semblar inicialment i, sobretot, molt més seriosa del que alguns voldrien. Tsunami contra tsunami, venen a dir. Certament, el tsunami de repressió que ens ha tocat viure des de l’1-O (que inclou capítols tan inversemblants com per exemple la justícia ràpida que ara volen aplicar al president Torra) només es pot combatre amb un tsunami democràtic. Veient la web (tsunamidemocràtic.cat) no sembla que aquest moviment sigui improvisat. I ho sembla encara menys quan després de fer-se pública, per sorpresa i sense grans escarafalls, des d’un anonimat premeditat, les primeres mostres de suport vinguessin dels presidents Puigdemont i Torra, i dels líders d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira. I que al darrere s’hi hagin apuntat desenes, milers, de persones. Ho diuen ells mateixos a la plana web: “En el moment en què tot sembla aturat sorgeix un nou impuls. Perquè la gent sempre hi ha estat (...) i ens hi va tot.” Sí, el #TsunamiDemocràtic és un nou impuls. Però a mi em sembla que és molt més que això. Em sembla una alenada d’aire fresc en un moment que estàvem encallats. N’hem tingut més, darrerament, d’alenades d’aire fresc. Què és, si no, la carta aquesta de 52 diputats francesos denunciant la repressió de les autoritats espanyoles contra els electes catalans? I què han estat, si no, algunes de les trobades que s’han fet aquests darrers dies a Suïssa on hem vist junts Torra, Puigdemont, Rovira, les entitats sobiranistes i la CUP? Davant tanta confusió, i davant el #tsunamirepressiu de l’Estat, ara toca un #TsunamiDemocràtic. “Per tornar a generar esperança cal que ens posem en moviment”, diuen els responsables de la iniciativa. A mi em sembla que la majoria de la gent hi ha estat sempre, en marxa. I que potser són els partits els que s’havien bloquejat davant de l’altre tsunami. Veurem, doncs, si aquesta alenada d’aire fresc, aquest posar-se en marxa, persisteix. La primera impressió, ja els ho he dit en començar, és molt bona. “Hi ha resposta. Hi ha estratègia”, diuen. Tant de bo.