Torra a Madrid

Més enllà dels titulars periodístics de la conferència del president Quim Torra ahir a Madrid, que van ser uns quants i que ja poden llegir al diari, a mi em va semblar que tant o més interessants que la seva intervenció van ser algunes de les preguntes que li van fer després. No l’entenen. No ens entenen. I no ho faran. No té dret Espanya a defensar la seva sobirania?, li van preguntar en acabar. O algunes més: Com poden plantejar un referèndum si la llei no ho permet? Si la sobirania del territori espanyol pertany a tots els espanyols, com poden plantejar-se vostès marxar? És conscient de la fractura social que hi ha a Catalunya? Si després de tants anys, de tantes conferències, de tantes mobilitzacions, de tanta repressió, de tantes crides al diàleg però també de tant de conflicte, les preguntes són aquestes, és que som (són) allà on érem. Torra, segur, tranquil, i m’atreviria a dir que irònic en algunes ocasions, s’hi va esforçar. Però no el van entendre. “Per què un poble com el català, després de tants anys de col·laborar en l’estabilitat d’Espanya, va decidir que volia ser independent?”, va reflexionar en veu alta el president en començar la seva intervenció. S’ho han preguntat mai?, els venia a dir. I ho va repetir en diferents ocasions. No, president, no s’ho han preguntat mai. O mai de veritat. I a hores d’ara no em sembla pas que els interessi massa, fer-se aquesta pregunta. De la primera conferència de Torra a Madrid en quedaran uns quants titulars (el no a la investidura de Sánchez, l’avís que una vaga general és una resposta pacífica, l’anunci que recusarà els jutges del TSJC, la via Hong Kong...) i, és clar, una advertència: la de la dimensió (“la nova etapa” en va dir ell) que hi pot haver en les relacions entre a Catalunya i Espanya si la sentència de l’1-O és condemnatòria, que ho serà. “No acceptarem cap sentència que no sigui absolutòria”, va dir i repetir. I va parlar de “plantar-se”. “O ens plantem... o serà molt complicat”, va reblar. Segur que a algun dels assistents l’advertència de Torra li va sonar a amenaça. A mi, en canvi, em va semblar una reflexió, com la de si s’havien preguntat mai allò de com és que Catalunya un dia va decidir que volia ser independent. No ho han fet. No ho entenen. No s’ho poden permetre.