No anem bé!

Algú ho havia de dir, tot i que accepto que és una veritat a mitges. Tinc al davant un diari de Barcelona que en la seva pàgina d’economia informa clarament del que està passant. El centre de la pàgina està dedicat a una empresa danesa, que es diu Too Good to Go, que ha comprat l’empresa catalana We Save Eat. La finalitat de les dues empreses és força positiva: compren el sobrant alimentari de restaurants i magatzems i el venen a un preu reduït en paquets sorpresa en els quals hi ha una mica de tot, d’ús comú a totes les cases.

Passem a un altre tros de la mateixa pàgina: l’empresa italiana Vertice ha comprat l’empresa Casals, de Sant Joan de les Abadesses, que fabricava ventiladors industrials des de feia molts anys i que havia passat per moltes vicissituds. Els italians, que ja eren socis, ara controlen el 100% del capital, augmentaran la producció i aportaran un capital que els catalans no tenien. Això darrer és una suposició meva, però m’estranyaria equivocar-me.

Segueixo amb la desastrosa pàgina. L’empresa Codorniu, coneguda per tothom i que es va vendre fa pocs mesos a una empresa de capital alemany, ha fitxat un francès com a director de màrqueting, com si Codorniu o Catalunya no tinguessin bons directors d’aquesta especialitat comercial.

En un article anterior ja feia referència a la venda d’una sèrie d’empreses catalanes a capital estranger, que van des de Cirsa, la primera empresa de Terrassa, fins al cava Freixenet, Pastes Gallo i els audiòfons Gaes. Una mica més lluny en el temps, dèiem adeu a Pronovias i Panrico. No crec que la Generalitat de Catalunya hagi mogut un dit per saber el perquè de tantes vendes, ni per conèixer els motius que van fer canviar de domicili alguns centenars d’empreses catalanes començant per CaixaBank i acabant amb Banc Sabadell.

Estem parlant d’independència i la nostra burgesia, que només excepcionalment ho és, s’està venent les empreses i es disposa a viure tranquil·la. Potser quan serem independents ens adonarem que Catalunya és una filial d’Espanya, França, Itàlia, Alemanya o dels Estats Units. En un article anterior, ja deia, quan parlava de mitjanies, que el govern català s’hauria de preocupar més per aquestes qüestions que fins ara ha tingut marginades.

Fa unes setmanes també deia en aquestes mateixes pàgines que calia fer un pla o un mapa industrial per a Catalunya. El farem si el podem fer, sempre que la majoria d’empreses mitjanes i grans estiguin controlades per capital català. I hi tornarem a trobar a faltar, com fa 125 anys, les entitats financeres, que són fonamentals per a l’economia catalana.

La televisió catalana ha fet un programa sobre l’exportació dels nostres productes. Li recomano que llegeixi aquest article. Potser podria fer una altra sèrie sobre les empreses catalanes que es venen als estrangers. Seria una sèrie més llarga i de més volum.

Desvetlleu-vos, empresaris catalans! No badeu, polítics! No anem bé!