L’Onze de l’espera

A la diada de demà es mantindran els mateixos dubtes oberts d’abans de l’estiu. En els darrers tres mesos han crescut les mostres de discrepàncies dins l’independentisme. S’han intentant apaivagar sobretot des de l’exili les darreres hores i els darrers dies. Malgrat tot, continuen els dubtes sobre la unitat i no sembla que la desunió mostrada els darrers temps pels partits polítics pugui fer tirar enrere els qui es volen manifestar pels carrers del centre de Barcelona demà, dimecres, dia 11. Un cop mes tot fa pensar que la manifestació independentista de l’Onze no fallarà.

Aquest Onze de Setembre no s’hauran conegut les sentències del judici del procés, el president de la Generalitat encara no haurà estat jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència, no s’hauran dictat euroordres, es desconeixeran els acords pressupostaris entre ERC i JxCat i les altres forces polítiques, no s’haurà celebrat el debat de política general, previst pels dies 25 i 26 de setembre, i encara no hi haurà una decisió clara de repetició d’eleccions generals, previstes pel 10 de novembre. Un Onze de Setembre en què hi ha molt pel qual protestar sense que es pugui protestar per res de concret que vagi més enllà de la petició incrementada cada any de demanar l’autodeterminació i de mantenir la flama encesa de l’independentisme.

El moment actual és d’espera. El compte enrere de les sentències, que no serà de lectura pública, inquieta els partits unionistes i els partits independentistes. Ambdues tendències saben que s’hauran de pronunciar tan bon punt es conegui la decisió davant les seves respectives parròquies, que els uns per poc i els altres per massa no quedaran contents.