Flagel·lants

El llibre de Francesc-Marc Álvaro Assaig general d’una revolta, que ara fa furor i que és una illa extraordinària i plena de fruits en mig del mar de llibres que el procés independentista ha fet emergir, no és només una crítica a com aquest procés s’ha conduït per la banda catalana. És també un correctiu sever a l’actitud de l’Estat i els seus servidors durant aquests temps aflictius. Ho va haver de recordar el mateix autor en l’acte de presentació del llibre, dilluns a Barcelona. Segons Jordi Barbeta, en una crònica de l’acte, els assistents eren majoritàriament formats per “alguns dels que van engegar el procés i se n’han penedit, els que no s’han mullat mai i s’apunten al penediment i els que sempre van estar en contra del procés i els encanta assistir a cerimònies d’autoflagel·lació sobiranista per dir-los nosaltres ja us varem avisar i qui avisa no és traïdor”. I els crítics amb l’Estat, on eren? Alguns se n’hi van veure però feia l’efecte que eren majora els descrits per Barbeta. Els presentadors del llibre –Màrius Carol, director de La Vanguardia, Jordi Basté, d’El món a Rac1, i Esther Vera, de l’Ara– no van incidir en l’aspecte estatal. L’“autoflagel·lació” o la flagel·lació a seques és molt més rendible i satisfactòria. Jo m’afegeixo als crítics amb la trajectòria del procés –em sembla que els lectors ho deuen haver notat–, però avisin-me vostès el dia que detectin que sóc comprensiu amb l’Estat o no hi projecto prou la censura. Es pot tenir el monopoli de la força i al mateix temps la seva sàvia administració. Tan sàvia que no calgui usar-la perquè la política la faci inservible. Francesc-Marc va denunciar la injustícia de la presó dels líders independentistes, “tots amics meus”. Va haver de recordar a la concurrència que ell mateix és independentista... Si no vigila, li giraran el llibre com un mitjó, li faran dir el que no diu i convertiran el text en el catecisme de l’unionisme, del constitucionalisme o com en vulguin dir.

Ningú no parla de l’últim capítol. Que potser no han arribat fins al final? El llibre acaba de sortir, és llarg, té la lletra petita... L’autor s’hi mostra preocupat i interrogant. El procés ha fet aflorar l’anticatalanisme. El resultat de les últimes eleccions al Parlament, que va erigir Ciutadans en primera força, ¿significa que s’ha trencat el vell objectiu de “Catalunya un sol poble”, tan treballat per Benet, Candel, Pujol, el PSUC i el PSC, on el catalanisme era integrador? La pregunta és inquietant. Francesc-Marc Álvaro, que no defuig cap debat, se la formula. No hi ha resposta segura. Caldrà esperar eleccions de menys temperatura anímica i també l’actitud dels partits, independentistes o no però fermament catalanistes. Estan per la feina els flagel·lants de la presentació? Francesc-Marc Álvaro els va interpel·lar.