Eleccions: pinten bastos

No ens podem enganyar. La jugada de Pedro Sánchez d’anar a noves eleccions al Congrés està molt meditada, però ja vaig escriure que, les enquestes, les (en)carrega el diable i que qualsevol cosa pot fer canviar l’opinió dels espanyols com ja va passar en les eleccions del març del 2004, quan un PP que tenia coll avall la victòria va perdre davant Zapatero per les mentides dels seus líders. Si Pedro Sánchez va a eleccions és perquè els números li indiquen que hi té molt a guanyar. La voluntat de Rivera de parlar urgentment amb “el cap de la banda” per evitar eleccions diu també que les coses no estan gaire bé per a aquests Ciutadans a qui ja comencen a descobrir a l’Estat. Pedro Sánchez podria haver governat perquè Unides Podem va fer tot el possible perquè així fos i perquè l’estratègia d’ERC, que no entenc, era facilitar-los la investidura. Ara, amb les eleccions, la pregunta és: què cal fer per part dels partits d’obediència catalana? Tinc clar que el moment requereix unitat, però sé que no hi haurà llista unitària. Sánchez sap que a Espanya necessita donar la imatge d’autoritat davant l’independentisme. I sap que abans d’aquestes eleccions hi haurà la sentència a l’octubre i que tots sabem que serà dura. Per tant un govern espanyol del PSOE en funcions haurà de gestionar la resposta ciutadana. El president Torra, a punt de judici, fa dies que parla clar, perquè intueix la que ens caurà al damunt. Ja s’escolten veus autoritzades que diuen que hi tornarà a haver un 155 i particularment crec que serà així, encara que no ho formalitzin. Però ho poden fer. Això donarà rèdit a Sánchez, però se la juga perquè, si els tres partits d’ultradreta espanyols sumen, patirà perquè els seus seran els primers a entrar a matadegolla. Com deia Josep Costa, Sánchez ha passat de demanar el vot per barrar el pas a la dreta a demanar el vot per poder governar amb la dreta. Ja s’ho faran, però la perspectiva per Catalunya és que pinten bastos.