Foto nupcial al Gòtic

Els voltants de la catedral de Barcelona reben a primera hora uns visitants molt mudats. Són parelles de tot el món, la majoria xineses, japoneses i russes, que aprofiten que encara no s’han desbocat les riuades de turistes per fer-se un àlbum de boda en un escenari únic. Un fotògraf o fotògrafa (elles són majoria) els indica on quedaran més afavorits: el mur exterior del claustre, la façana de la Casa dels Canonges... Probablement, tot seguit aniran a la plaça de Sant Felip Neri. I és que al barri Gòtic hi ha una vintena ben bona de llocs que fan de decorat de les fotos que les parelles han contractat com una experiència més a la ciutat dels prodigis. Tant els fa si és estiu o hivern. L’ocasió s’ho val. Una noia de Singapur llueix un escot banyera mentre ell li aguanta la llarga cua del vestit blanc. Després avança per les llambordes desgastades amb les sabates a la mà. El noi no porta mitjons i el pantaló li va a retaló. La moda no incomoda. El primer que em ve al cap és: quina feinada posar el vestit de noces a la maleta. Però no cal patir. Una minoria els lloga. També n’hi ha que es vesteixen per anar de festa, ben elegants, i així ja fan el fet.

El sector turístic s’ha endinsat en el mercat de les bodes internacionals i les fotos s’han convertit en una activitat més en una Barcelona plató que es perfila com una de les ciutats més fotografiades del món. Alguns, però, pensen que ens roben l’ànima.