LA GALERIA
Ens hi va el planeta
El futur del planeta no fa gaire bona pinta. A grans trets, la cosa estaria així: la temperatura puja a nivells estratosfèrics; els pols es desglacen i el mar amenaça de guanyar terreny sense miraments; hi ha llocs on no plou i la sequera és permanent i en d’altres plou massa i les inundacions deixen de ser excepcionals; les estacions es difuminen i ja no diferencies la tardor de la primavera o de l’estiu; els recursos naturals s’esgoten però actuem com si ens en sobressin; les espècies animals desapareixen, muten o es converteixen en invasores d’espais que no els són naturals; huracans, ciclons, tsunamis i tifons són paraules que ja formen part del nostre vocabulari quotidià. I podríem seguir. És el que s’ha batejat com a canvi climàtic, que no deixa de ser un eufemisme per no dir clarament que estem destruint el planeta. Perquè els humans ens podem atribuir l’autoria de tota la llista anterior. Tot i això, actuem com si ens hagués vingut donat i no en fóssim els responsables.
Aquests dies n’estem parlant molt, del canvi climàtic i, ara mateix, l’única esperança és que els joves s’han pres aquesta crisi mediambiental com un repte personal. Ells són els protagonistes d’un moviment que s’està gestant a nivell mundial –perquè si no ens hi posem tots això no té remei– i que va creixent i estenent-se com una taca d’oli. Veurem fins on arriba aquesta onada reivindicativa. I serà d’aquí a un temps que podrem determinar si el que estem vivint ara és la construcció dels fonaments d’un moviment que ha vingut per quedar-se i per canviar realment les coses o, simplement, un 15-M més, que en el seu moment va tenir un punt àlgid però que es va anar diluint. No es tracta de ser pessimista, sinó més aviat realista. El sistema és poderós i els interessos econòmics, encara més. Cal lluitar contra la crisi climàtica, cal que apareguin moviments com Fridays for Future i que creixin, i que s’acabin convertint –deixin que ho digui així– en un molest gra en el cul dels que prenen les decisions. Com deia, l’esperança és que això ho lideren les generacions amb més empenta, les que encara no estan contaminades pel sistema i que han pres consciència que són els que hi tenen més a perdre. Però ens incumbeix a tots. Avui arreu del territori es fan activitats i manifestacions. Han de ser un èxit i tenir continuïtat. Perquè ens hi va el planeta.