Quina resposta ha de tenir l’empresariat davant les sentències?

Tot fa pensar que en les properes setmanes hi haurà les sentències als presos polítics catalans, sobre les quals la societat civil, inclòs el món empresarial, hi haurà de dir la seva. Qualsevol sentència que no sigui absolutòria requerirà una resposta, perquè tots sabem que els presos ho són per haver defensat de manera pacífica i democràtica allò que la majoria de votants van decidir a les urnes.

Fa uns dies, en unes declaracions a l’ACN, el president d’una patronal catalana era interpel·lat sobre la qüestió i la seva resposta va anar en la línia que no ens podíem permetre una vaga de país, ni tan sols d’un dia, perquè això frenaria l’economia en un moment d’alentiment.

És probable que a curt termini una aturada impacti en el PIB català. En teoria un dia d’aturada podria suposar un 0,44% del PIB, suposant que l’aturada fos del 100% de l’activitat durant 24 h i que res del que es deixi de produir es pugui recuperar en els dies següents amb hores extres o intensificant l’activitat, cosa que sembla gairebé impossible. Estimem que l’efecte real de l’aturada d’un dia no arribaria al 0,15% del PIB. Si fossin 2-3 dies, podríem parlar d’entre 3 i màxim 5 dècimes del PIB. No és una xifra desestimable, però no és res comparat amb el 8% anual que els darrers informes del Ministeri d’Economia fixen com a dèficit fiscal amb l’Estat (gairebé un mes de producció total aproximadament).

Si el que preocupa altres entitats empresarials és la qüestió econòmica, hauríem d’estar recordant permanentment que és insostenible aquest dèficit fiscal, que, segons l’economista Santiago Niño Becerra, ja arriba als 400.000.000.000 d’euros. El professor mai s’ha definit com a independentista, però té molt clar com és d’injusta aquesta situació.

Per tant, dir que no es pot aturar l’economia un dia, quan tots sabem que els presos polítics són a la presó per haver defensat un estat com a única opció per solucionar definitivament aquest dèficit fiscal, diu molt poc d’aquells que pretenen defensar l’empresa catalana, i en concret la pime, que és la que més pateix aquest dèficit i tots els greuges que sentim pel fet de pertànyer al Regne d’Espanya, com la falta de finançament bancari, un preu de l’energia dels més alts d’Europa, un sistema d’autònoms poc engrescador i una falta d’infraestructures intolerable, entre molts altres.

Decidir com a representant dels empresaris quina és la resposta que cal donar no és fàcil, perquè segur que hi ha visions per a tot. Des de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, ens hem manifestat dient que una aturada de país no necessàriament ha de ser bona o dolenta per se, depèn del que es pretengui i de l’estratègia que hi hagi darrere. Si és una mesura fruit de la unitat de partits i associacions de la societat civil, i sobretot si hi ha un objectiu i una planificació sobre què fer després, nosaltres hi estaríem probablement d’acord. Fer una aturada com a reacció en calent, i sobretot sense coordinació, no ho recomanem, però en tot cas des del comitè executiu de la Cambra de Barcelona pensem que cal respectar el que els empresaris i la societat vulguin fer, perquè el que tenim clar és que, si la sentència no és absolutòria, serà vergonyós i lògicament haurà de tenir una resposta contundent.

Ara bé, amb el que ha passat amb la no entesa al Congrés, la situació encara és més preocupant després que Pedro Sánchez no hagi estat capaç de formar govern amb Podem, ERC i JxCat, que li hauria donat estabilitat si hagués tingut com a objectiu seure a negociar i buscar una solució definitiva al conflicte. Ara ja és tard i hi pot haver conseqüències indesitjables, però recordem que el que hi ha en joc no és només resoldre el problema del dèficit fiscal del 8% anual, sinó quin és el model econòmic de futur que volem construir.