La moció de censura

Hi ha diferents maneres de fer el ridícul al Parlament de Catalunya. Una és ensenyar fotografies d’atemptats terroristes quan no venen a tomb de res; l’altra és, per posar-los un altre exemple, fer que t’expulsin del ple a còpia d’anar aixecant el to de veu i parlar quan no et toca. Ahir, però, en vàrem descobrir una de nova, i que és aquesta moció de censura contra el president Quim Torra que ha anunciat Ciutadans. Diu Lorena Roldán que han decidit presentar una moció de censura contra Torra després de “la setmana negra de l’independentisme”, “perquè s’ha traspassat una línia vermella gravíssima” i “perquè Torra estava col·laborant amb els membres dels comandos radicals separatistes”. Ha, ha, ha. Si jo fos Inés Arrimadas estaria molt preocupada, perquè, tal com va, Lorena Roldán farà que no ens en recordem més, d’ella. Fabriquen, a les portes de la sentència, una setmana de detencions i relats violents per preparar l’opinió pública i advertir-la que s’estiguin tots ben quiets i calladets, i després ho utilitzen com a argument per a la moció de censura. I l’anuncien a so de bombo i platerets sabent que està condemnada al fracàs. Ni que el PSC els donés suport, no prosperaria, aquesta moció de censura. I ho saben. El nombrosíssim grup del PP al Parlament de Catalunya (els quatre diputats, vull dir) s’ha afanyat a donar-hi suport (no fos cas que fossin menys anti-Torra que els de Ciutadans), però la moció té els dies comptats. I ho saben. Per què la fan, doncs? Perquè els dona (o s’ho pensen) rendibilitat política en plena campanya electoral espanyola. És així de lamentable. El respecte que tenen Ciutadans i PP al Parlament de Catalunya és aquest: utilitzar-lo per provocar un debat que saben que no té recorregut, a veure si això els dona alguna rendibilitat electoral. Busquen l’espot publicitari als telediarios i informatius espanyols en un intent d’arreplegar quatre vots més a Espanya. O el que és el mateix: han convertit una eina tan seriosa com una moció de censura purament en un instrument electoral. Lamentable.