Una mica de llum

Dos anys, avui, d’aquell referèndum. Dos anys de l’inici del “trist octubre de l’any més immemorial”, que va dir Poe. Balanç ple d’afliccions en aquests dos anys: empresonaments i exilis, el judici per aquells fets, més encausats... Hi va haver un moment, quan el PP va ser retirat del govern, en què va semblar que la distensió era possible. La irreductibilitat dels seus successors, la imminència de la sentència, i la commemoració avui del referèndum ho tornen a enverinar tot. No havíem quedat que la política era “l’art” de fer feliç la gent? Prefereixo la pintura flamenca, francament. No es veu ningú, ni d’un costat ni de l’altre, que pretengui tal benignitat. Els uns segueixen usant els poders de l’Estat per reprimir qualsevol tipus de dissidència. Fins ahir com qui diu, et permetien ser independentista mentre et mantinguessis dins el “marc de la llei”. El tal “marc” el formen la Constitució, l’Estatut. Ara, ser independentista també és delictiu, o sospitós de ser-ho. Es comença per la sospita i s’acaba amb el Codi Penal. En una pel·lícula espanyola de la qual no recordo el títol, José Luis López Vázquez fa de policia. Ha detingut una colla de gent. Assenyalant-los amb el dit els va dient: “Usted, sospechoso; usted, sospechoso.” Arriba a l’últim: “Usted, sospechosísimo.” Vam començar sent tolerats dintre del “marc”. Hem passat a ser sospitosos. D’aquí a poc, sospitosíssims. Amb l’actuació judicial i policial inspirada en una espanyolada pretén l’Estat resoldre el “conflicte”? Fa dos anys que se li fa la pregunta. A mi em fa mitja vergonya reiterar-la. Es veu que l’Estat es pensa que sí. Tot se li complica cada cop més però hi insisteix. Ara volen acusar Puigdemont de terrorista pel fet d’haver mantingut contactes –diuen– amb un grup recentment detingut acusat de confeccionar bombes. És la manera que tenen de convèncer Europa que l’ha d’entregar a la justícia espanyola. S’ho creurà, Europa? El considerarà sospitosíssim de terrorisme? Jo no.

Es reclama la “unitat” de les forces independentistes, també de forma reiterada. Oi que no és possible, oi que no la desitgen? Doncs centrem-nos en una altra cosa. La sentència crearà el “momentum” desitjat pel president Torra. Ens pot explicar què és un “momentum” i què comportarà? En què consisteix la desobediència civil i, sobretot, la institucional? Què hem de fer, com hem d’actuar? Que ens ho digui, per favor. Una cosa: jo no veig que la gent sigui favorable a rebre més cops de porra. També en veig molta que no vol la independència. Què hem de fer perquè la vulgui? Com s’arriba a la independència? O, més modestament; a la solució del “conflicte” enervant? “Al fons de la vall de l’ombra –respongué l’ombra–, si cerques l’Eldorado.” Ens poden fer una mica de llum?