Pets de vaca

Aquestes darreres setmanes hem sentit a parlar de “pets i rots” de vaca, així de directe i vulgar. Fins i tot alguns mitjans de comunicació s’han permès mostrar imatges de com són els budells d’una vaca acabada d’escorxar, precisament al programa Tot es mou de TV3, que –imagino– deu pouar en l’abisme de l’escatologia barata per competir amb canals privats on la morbositat fa augmentar l’audiència. Jo recordo haver vist l’estómac i els budells d’un camell al museu del Caire, però eren dissecats, cosa que sempre s’agraeix. També tinc consciència d’haver menjat unes galetes que s’anomenaven popularment pets de monja. En aquest darrer cas, eren un aliment sucrós que no sé si al final també acabava produint gas metà. M’he permès titular aquest article amb la mateixa expressió barroera, per fer honor a la tradició escatològica present a la literatura del país, des de Jaume Roig al rector de Vallfogona. Val més prendre’s les coses serioses amb una mica d’humor. És evident que cal canviar molts hàbits de consum si volem minimitzar, en la mesura que sigui possible, un canvi climàtic que ja no es pot aturar. Alguns mitjans de comunicació estan fent l’esforç d’informar sobre els efectes que tindrà l’augment de temperatura que està previst per d’aquí a pocs anys, si continuem consumint i vivint com hem fet durant les darreres dècades. D’un dia per l’altre, però, apareixen els “pets de vaca” com a cap de turc de la qüestió mediambiental (suposo que els porcs excreten bombolles de colors). De debò que les emissions de metà que produeix el bestiar boví són una de les causes principals de l’escalfament de l’atmosfera?

Sorprèn el rebombori de les flatulències vacunes en contrast amb el to de connivència amb què els polítics europeus i alguns consumidors –vull imaginar que desinformats– parlen del comportament de les grans companyies americanes. Sí, les que exigeixen als ramaders de Sud-amèrica carn barata per fabricar hamburgueses, amb la conseqüent desforestació de grans extensions de bosc. I el silenci sobre les emissions de CO2 de refineries de petroli (aplaudides pel poder que multa els sistemes ecològics, especialment l’energia solar). Boca petita davant la contaminació produïda pel trànsit, especialment l’aeri –un dia punta d’estiu van volar 6.000 avions per minut pel món–. Llegeixo que una granja d’Alcarràs ha aconseguit, millorant la dieta de les vaques i el tractament dels fems, una reducció de fins al 14% de gas metà. Haurem de menjar menys carn i de més qualitat, segur. Carn d’animals que no hagin estat sotmesos a l’ús massiu d’antibiòtics ni a una cria tan intensiva. I cal que paguem un preu just als productors, aquesta és la qüestió. Preu just, quilòmetre zero, si pot ser, i canvi d’hàbits alimentaris i de vida. El moviment Canviem el Món reclama als líders polítics accions efectives perquè deixin d’escudar-se en la parauleria i en mesures irrisòries. És molt fàcil culpar el més dèbil: les vaques. Vaques cegues, més que no pas vaques suïsses, com la del poema de Pere Quart. Aquestes ja s’haurien revoltat contra els humans, amb mala llet.