Desigualtat i ideologia

Des dels anys setanta del segle passat, l’escola imperant en teoria econòmica ha estat el liberalisme. Aquest corrent va proposar una solució basada en la desregulació que va donar bons resultats fins a l’any 2007 als països desenvolupats, i inclús fins avui si mirem les economies emergents.

En el darrer any, els signes de canvi de paradigma es multipliquen. Els economistes que denuncien els problemes del model actual tenen cada cop més bona acollida.

Thomas Piketty n’és un. En un nou llibre, traça el vincle entre desigualtat i ideologia. És a dir, la desigualtat en una societat seria una opció política. Si bé la desigualtat a escala global s’ha reduït per la convergència entre països desenvolupats i països emergents, dins de cada país la desigualtat ha crescut.

Piketty proposa dues mesures que segurament veurem més en l’agenda política.

En primer lloc, la falta de meritocràcia que s’origina en l’educació. Una societat no pot anar bé si condemna una part significativa de la població a no poder assolir el seu potencial per haver nascut en un determinat entorn. Una proposta és fixar una quantitat igual per a l’educació de cada individu.

En segon lloc, els impostos.

Actualment, els molt rics paguen menys en percentatge que la classe mitjana.

La renda del treball té tipus més lesius que la del capital, i els tipus sobre la renda del capital, molts esquemes legals per reduir-los encara més. A més, els impostos que paguen les empreses han anat baixant aprofitant la globalització. Cal una reforma impositiva en aquest sentit.

És molt positiu que s’abordi aquest problema no des del populisme –“Que paguin els rics!”, diuen, i en realitat paguen els que més treballen–, sinó des dels principis d’igualtat d’oportunitats i contribució al bé comú segons les capacitats.