Contra la provocació

Centenars de policies han arribat a Catalunya, aquesta vegada més discretament i sense entonar l’“A por ellos”, però amb la mateixa intencionalitat que ara fa dos anys, que no és cap altra que posar a ratlla l’independentisme. Ja ens han demostrat (a cop de porra) que no s’ho pensen dues vegades si han de pujar les revolucions. I tant li fa si ara governa el PSOE i abans el PP. Les declaracions dels comandaments de la Guàrdia Civil deixen palès que els cossos armats espanyols actuen a consciència i no a mandat. Insòlit en qualsevol país autènticament democràtic. Perquè, allà on les coses funcionen com toca, el braç armat és mer executor de les decisions governamentals i judicials i no un actor polític més.

A hores d’ara la sentència ja deu ser pública. I molts estarem indignats. Perquè qualsevol decisió que no sigui l’absolució serà una injustícia. I, aquest enuig que sentirem, l’hem de vehicular estratègicament i amb seny, sent conscients que comença una carrera de fons i que les provocacions seran constants. I ens provocaran perquè necessiten que l’independentisme perdi la seva essència pacifista. Ja fa temps que ens volen vestir de violents i qui sap quantes coses més. I no se’n surten. Per tant, demostrem la disconformitat amb la sentència, deixem clar que no acceptem injustícies, plantem-nos contra la repressió. Però no els donen els arguments que busquen amb candeletes.