A la tres
I doncs, què es pensaven?
De veritat que els sorprèn, als uns i als altres, la reacció que hi està havent a la sentència de l’1-O? De veritat que els sorprèn, que la gent estigui enrabiada, emprenyada, indignada i no sé quantes coses més amb una sentència que condemna a més de deu anys els líders independentistes que van fer possible l’1-O, els dos Jordis a nou anys per haver encapçalat una manifestació pacífica, i a més d’onze (11,5!) la presidenta Forcadell per haver permès que al Parlament s’hi mantinguessin segons quins debats? Què es pensaven que passaria? A mi tampoc m’agrada gens, el que està passant. Gens ni mica. M’agraden les cares que he vist aquesta setmana a les marxes per la llibertat (aquí sí que he vist el retorn dels somriures), però no m’agraden els aldarulls de cada nit, i discrepo profundament i condemno els qui practiquen la violència; també la dels policies, que veient algunes imatges em semblen, ministre Marlaska, però també conseller Buch, inacceptables. I si la solució és tirar-se els plats pel cap (entre governs i també internament), ja em perdonaran. Ningú es pensa preguntar quina responsabilitat hi té, en tot plegat? Voleu dir que tan greus com els incendis al carrer no ho són algunes declaracions també incendiàries de l’unionisme? O no fer res? A Madrid van passar la pilota a l’aparell judicial i així ens ha anat a tots plegats (i a ells també). I ara el que fan és passar-la a l’aparell policial? Que no ho veuen, que això és l’enquistament permanent? Veig els dos governs col·lapsats. Probablement perquè no hi ha cap sortida a la cantonada. I si els uns amenacen (irresponsables com són) un dia rere l’altre amb el 155 (que, de fet, no se n’ha anat mai) i ara amb l’estat d’excepció, què abonen? La suspensió d’aquella declaració d’independència que, de fet, mai va ser formal? Que no veu, Sánchez (i el cito a ell perquè és el president espanyol, encara que molts dies no ho sembli perquè està desaparegut), la seva inconsciència? Torra potser està atrapat (i més després de la darrera proposta sorpresa), però no veig Sánchez millor. I veig, ja ho he dit al principi, molta gent senzilla i de bona fe que, a còpia de plantofades (reals o emocionals) està cada cop més indignada. I Sánchez que no agafa el telèfon.