Tossudament asseguts

Fins a tres vegades ha trucat el president Torra al president Sánchez aquest cap de setmana, cartes a banda. Motius per despenjar el telèfon, n’hi ha, però sembla que el problema és només “d’ordre públic”, i per això el govern de l’Estat cedeix el protagonisme al ministre de l’Interior, no fos cas que el candidat Sánchez s’embruti més en plena precampanya.

El país busca respostes a per què un percentatge de joves catalans opta per la violència davant de cossos policials que s’extralimiten volgudament per atemorir. Un dels factors és la campanya política permanent a l’Estat que impedeix governar prenent decisions, com dialogar amb la Generalitat. La divisió dels partits catalans a l’hora d’entomar la sentència també explica la indignació dels joves i de les marxes per la llibertat. La perspectiva d’haver de resoldre les desavinences en el govern en unes altres eleccions autonòmiques no fa altra cosa que complicar la recerca d’una sortida al carreró.

Entre els articles de pensadors sobre el moment català d’ahir a El Punt Avui –si no els van llegir, recuperin-los–, Salvador Cardús preveia que dins del llarg carreró es poden cometre petits errors o encerts que deslloriguin l’atzucac. Evitar la violència asseguts a terra entomant el que llancen els encaputxats arriscant-se a ser atropellats per la policia pot ser un d’aquests encerts. En un altre article, Carod-Rovira preveia seguir tossudament alçats. De moment asseure’s fermament, malgrat no saber de l’altre o discrepar-hi, va servir per parar els cops.

Que en prenguin nota les institucions en la recerca de consens per sortir de la crisi, perquè La Moncloa només optarà per la repressió i l’enfrontament institucional. L’Ajuntament de Barcelona justifica una absència incomprensible a la trobada d’alcaldes, el Parlament exclou agents socials de gran pes, com les Cambres, de la trobada per rebaixar la tensió, i el govern no trenca el seu aïllament. Potser un pas endavant seria buscar els motius pels quals 750.000 persones van sortir divendres al carrer, malgrat pensar de molt diferent manera.