L’ànima de la fotografia

Estem força acostumats a la tasca constant i interessant que desenvolupen els centres cívics en diferents àmbits. Un dels més vius i actius són probablement els tallers. Abasten un ventall d’interessos molt extens i ampli que va del cos i expressió a la cuina passant per plàstica, família, relacions personals, horts urbans o bricolatge, entre molts d’altres. I en aquest mostrari destaquen especialment els de fotografia i, dins d’aquesta especialitat, s’ha de parlar del Pati Llimona, que s’ha anat especialitzant en aquesta disciplina i que ofereix un mostrari interessant i ric de cursos de fotografia. Però avui m’agradaria anar més enllà i recomanar-vos els diferents cursos que imparteix Adriana Olsina, una jove però veterana fotògrafa, especialitzada en natura i autora del magnífic llibre Les veus dels arbres (Piolet, 2018), juntament amb la biòloga Pepa Tort, on ja demostrava amb escreix que té una mirada especial cap a l’entorn. L’Adriana obvia a consciència les explicacions teòriques sobre la profunditat de camp, la velocitat d’obturació, la resolució, els píxels, la refracció de la llum, la temperatura del color i les longituds d’ona de l’espectre cromàtic i va directament al cervell i a l’ànima de la fotografia i del fotògraf. La seva vehemència absoluta, el seu entusiasme desbordant i la seva capacitat per transmetre passió i per aportar intensitat a les seves reflexions fan que les seves classes siguin una barreja de filosofia i de praxi, un insòlit camí que condueix al coneixement de la pròpia sensibilitat. Pas a pas, com qui no vol la cosa, va educant els sentits, fent que les mirades siguin conscients de la seva pròpia capacitat per traspassar fronteres òbvies i anar més enllà de les evidències, penetrant en aquell territori on l’automatisme après es torna conscient mentre es fa preguntes. Adriana Olsina ensenya a mirar, a veure que un cop superada la fase de sorpresa hi ha una bateria d’interrogants que ens ajuden a entendre la fotografia però, i això encara és més subtil i interessant, a entendre la vida, els motius, els lligams, les motivacions. Ella fa de guia experta en un territori de certeses personals que poden, i de fet no haurien de ser universals, i que no fan altra cosa que desbrossar camins, que obrir clarianes que permeten albirar horitzons inèdits i mons que hi són però que resten per descobrir. I aquesta és precisament una de les seves millors grandeses, assumir que res no és com es mostra en aparença i que sota l’escorça plàcida de les imatges i també de les coses, hi ha un univers de qüestions vitals que cal analitzar sabent que conèixer-les ens farà més humans, menys autòmats, més reflexius i, en definitiva, una mica més savis en emocions i sentiments. Si teniu ocasió, busqueu aquest nom: Adriana Olsina... i deixeu-vos seduir sense límits.