LA GALERIA
Res pot ser normal
La situació és molt complexa i era evident que les Fires no podrien ser com sempre. Vivim dies de violència policial i de repressió
Suspendre els concerts i les barraques de les Fires no era una decisió fàcil. Si una es posa a la pell dels que tenien la responsabilitat, es pot entendre, encara que no agradi la resolució final. Quan tens sobre la taula un informe policial que determina que no es pot garantir la seguretat i que no descarta cap escenari, a veure qui és el valent o la valenta que se la juga. Podríem entrar a discutir si l’informe policial és exagerat o no. O com va sorgir aquest informe. I quines conseqüències generarà això. Ho sabrem aviat. Però la realitat és que els cossos de seguretat havien mostrat el seu recel. A l’altre costat de la balança hi tens el fet de prendre una decisió excepcional, impopular, polèmica i que et generarà crítiques per totes bandes. Però qui és que, per evitar tot això, se salta les recomanacions policials? Ningú que tingui la responsabilitat del que pugui passar.
Dit això, deixar el jovent de la ciutat, i de la demarcació en general, sense la cita social i lúdica més important de la tardor, aquella que tenen marcada en el calendari d’un any per l’altre, esdevé un càstig immerescut. I les entitats que comptaven amb els ingressos de la barraca per quadrar els comptes de l’any? Com es compensa tot plegat? Primer de tot, reconeixent que hi ha un greuge. I posant fil a l’agulla per trobar solucions per a uns i per als altres. De moment, el que s’ha fet és passar algun dels concerts nocturns a diürns i amb nova ubicació –el parc del Migdia–. Una solució descafeïnada, certament, i que no acontenta els més joves. Però les possibilitats, un cop presa la decisió d’anul·lar la programació nocturna, són mínimes. D’altra banda, no es pot tardar gaire a posar data a aquests tres dies que ha anunciat l’Ajuntament i que han d’incloure la resta de concerts que s’han anul·lat. I aquesta cita no pot ser gaire enllà en el calendari, perquè en la mesura que sigui possible es pugui mantenir un cert aire de Fires –que ja serà difícil–. Davant del greuge, la màxima celeritat en les solucions. I, per part de la ciutadania, doncs carregar-se de paciència i intentar que hi hagi la màxima comprensió. La situació és extremadament complexa. I era evident que les Fires no serien com sempre. Vivim dies de violència policial, de repressió, d’amenaces i de retallades de drets fonamentals. En aquest context, res és normal. No podem deixar que sigui normal. Tampoc les Fires.
