Fires sense barraques

Són unes Fires dife­rents. Ho són perquè després de par­lar-ne el Tri­bu­nal Suprem ha emès la sentència i malau­ra­da­ment ha dic­tat allò que molts ja pre­ve­ien: la presó per als líders que van pro­moure un referèndum, que van treure les urnes com els ho dema­nava el poble. Una rea­li­tat amb un munt d’anys de presó que ha tras­bal­sat el país. Un país que ha con­vul­si­o­nat amb dese­nes de pro­tes­tes total­ment pacífiques i cíviques, com ho van ser les mar­xes per la lli­ber­tat amb milers de per­so­nes anant al cap i casal de Cata­lu­nya que encara és Bar­ce­lona. Però no tot ha estat així: fa un parell de set­ma­nes les mani­fes­ta­ci­ons van aca­bar amb alda­rulls. Ningú s’ima­gi­nava que un dia dub­taríem si les imat­ges que hem vist en els titu­lars de tele­visió eren de Girona, Bar­ce­lona, Hong Kong o Xile. Una violència que les enti­tats han rebut­jat i con­dem­nat, com volen a Madrid, però que també sem­bla que és la res­posta d’una part dels joves.

Dese­nes de con­te­ni­dors cre­mats i, sobre­tot, càrre­gues poli­ci­als dures en car­rers tan nos­trats com la Gran Via, Bonas­truc de Porta, la Devesa i la rotonda del Rellotge es van trans­for­mar per unes hores en un autèntic camp de bata­lla. Uns alda­rulls greus que la poli­cia ha visu­a­lit­zat que podrien repe­tir-se si les bar­ra­ques seguien al seu lloc, a la Copa. Motius de segu­re­tat han fet que el con­sis­tori hagi deci­dit que aques­tes Fires no hi hagi bar­ra­ques. Entenc que els joves pen­sin que unes Fires sense bar­ra­ques no són Fires, com també vam pen­sar molts fa uns anys que un estiu sense veles a la Devesa no aca­ba­ria de ser un estiu com­plet. En aquest cas, però, crec que la reflexió que 10.000 joves o més s’unis­sin a l’espla­nada de la Copa tenia un pronòstic com a mínim incert. Si habi­tu­al­ment ja és un espai deli­cat per la bar­reja d’alco­hol i altres dro­gues, el còctel que pro­por­ci­ona el sen­ti­ment de ràbia, les ganes de mos­trar el que vol el poble i els joves cata­lans per­met pen­sar que la decisió ha estat asse­nyada. És cert que les enti­tats de bar­ra­ques hi sur­ten per­dent. Ara ja no és una bicoca tenir bar­raca a la Copa, però encara són mol­tes les enti­tats que comp­ten amb aquesta acti­vi­tat per qua­drar els pres­su­pos­tos anu­als. La uni­la­te­ra­li­tat expres­sada per la comissió de la Copa per la decisió del govern de Girona sem­bla també més que lògica. La pro­mesa de tor­nar amb tres dies de con­certs a la Copa ara es veu llu­nyana i ja veu­rem com es cris­tal·litza. De moment, els can­vis ens han dei­xat en un encert. Els con­certs de la Copeta al parc del Mig­dia ja van ser un èxit dis­sabte. Tot i això, jo he tro­bat a fal­tar més la Gran Via que les bar­ra­ques.