la galeria
Les vagues també estan en crisi
Qui s'hauria imaginat que la crisi ens donaria una bona notícia! Pot semblar increïble però és veritat. I la notícia no té res a veure ni amb el descens de l'atur, ni amb el de les hipoteques, ni amb el de la borsa. Resulta que l'any passat, ja en plena crisi econòmica, també es va «desplomar» el nombre de jornades de treball perdudes per culpa de vagues. El 2009 les vagues van fer perdre a les comarques gironines 2.918 jornades laborals... 21.307 menys que l'any abans!! A més, el nombre de treballadors que van participar en les vagues que hi va haver es va reduir d'un terç. Més d'un pensarà que és un descens lògic: si cada vegada hi ha menys gent que treballa i més atur, també n'hi ha menys per fer vaga. Aquesta seria una possibilitat. Però una altra interpretació habitual és que en moments de crisi els treballadors tenen més por de perdre la feina i prefereixen no protestar gaire, no fos que cridessin massa l'atenció i algú dins l'empresa pensés que el seu lloc de treball és prescindible. Si l'explicació al descens de la conflictivitat és aquesta, o sigui, la por de represàlies, tampoc és que sigui gaire millor que l'anterior. La vaga és un dret i una eina de pressió per quan les coses no van com els treballadors pensen que haurien d'anar. O sigui que el seu objectiu és, en teoria, aconseguir millores laborals. El problema és que sovint no és així. I la reducció de la conflictivitat en plena crisi confirmaria que això de les millores laborals va segons bufa el vent i no tant segons les necessitats dels treballadors. També queda una tercera possibilitat, i és que hi hagi menys vagues perquè els treballadors se solidaritzen més amb els problemes que han d'afrontar els empresaris. Aquesta seria l'explicació més lloable. Llàstima que quan la situació és la contrària, o sigui, quan les coses van bé, els empresaris no se solidaritzen amb els treballadors.