Les vagues també estan en crisi

Qui s'hau­ria ima­gi­nat que la crisi ens dona­ria una bona notícia! Pot sem­blar increïble però és veri­tat. I la notícia no té res a veure ni amb el des­cens de l'atur, ni amb el de les hipo­te­ques, ni amb el de la borsa. Resulta que l'any pas­sat, ja en plena crisi econòmica, també es va «des­plo­mar» el nom­bre de jor­na­des de tre­ball per­du­des per culpa de vagues. El 2009 les vagues van fer per­dre a les comar­ques giro­ni­nes 2.918 jor­na­des labo­rals... 21.307 menys que l'any abans!! A més, el nom­bre de tre­ba­lla­dors que van par­ti­ci­par en les vagues que hi va haver es va reduir d'un terç. Més d'un pen­sarà que és un des­cens lògic: si cada vegada hi ha menys gent que tre­ba­lla i més atur, també n'hi ha menys per fer vaga. Aquesta seria una pos­si­bi­li­tat. Però una altra inter­pre­tació habi­tual és que en moments de crisi els tre­ba­lla­dors tenen més por de per­dre la feina i pre­fe­rei­xen no pro­tes­tar gaire, no fos que cri­des­sin massa l'atenció i algú dins l'empresa pensés que el seu lloc de tre­ball és pres­cin­di­ble. Si l'expli­cació al des­cens de la con­flic­ti­vi­tat és aquesta, o sigui, la por de represàlies, tam­poc és que sigui gaire millor que l'ante­rior. La vaga és un dret i una eina de pressió per quan les coses no van com els tre­ba­lla­dors pen­sen que hau­rien d'anar. O sigui que el seu objec­tiu és, en teo­ria, acon­se­guir millo­res labo­rals. El pro­blema és que sovint no és així. I la reducció de la con­flic­ti­vi­tat en plena crisi con­fir­ma­ria que això de les millo­res labo­rals va segons bufa el vent i no tant segons les neces­si­tats dels tre­ba­lla­dors. També queda una ter­cera pos­si­bi­li­tat, i és que hi hagi menys vagues perquè els tre­ba­lla­dors se soli­da­rit­zen més amb els pro­ble­mes que han d'afron­tar els empre­sa­ris. Aquesta seria l'expli­cació més llo­a­ble. Llàstima que quan la situ­ació és la contrària, o sigui, quan les coses van bé, els empre­sa­ris no se soli­da­rit­zen amb els tre­ba­lla­dors.