Contra la falsa neutralitat

Ho tradueixo de l’original en castellà: “No podem permetre que la ideologia d’uns es converteixi en la mordassa d’altres. Contra el control ideològic i la convivència en la universitat.” Aquest pronunciament forma part d’un tuit que Pedro Duque (ministre espanyol de Ciència, Innovació i Universitats) ha fet per donar suport als professors universitaris que, tal com ho diu ell mateix, “exigeixen la retirada dels manifestos a les universitats catalanes”. Tals professors, uns 800 segons els impulsors de la iniciativa, han signat una carta oberta adreçada als rectors de les universitats públiques catalanes per expressar el “radical desacord” amb el contingut “aberrant” dels “manifestos” dels claustres d’aquestes institucions en considerar que no respecten la “neutralitat política” i, davant de la sentència del Tribunal Suprem en relació amb els fets de l’1 d’octubre, exigeixen la llibertat dels “anomenats presos polítics”.

Primer de tot, recordar que el 14 d’octubre, dia en què es va anunciar la maleïda sentència, els rectors de les universitats públiques catalanes van emetre un comunicat en què es limitaven a “reiterar la nostra indignació per la situació que es viu a Catalunya, així com la nostra preocupació per les circumstàncies personals que viuen les persones afectades per la sentència”. Amb extrema prudència, hi van afegir: “Les universitats som comunitats formades per persones amb una considerable diversitat ideològica, on totes les idees i manifestacions tenen cabuda, fet que comporta que es generin diferents valoracions de la situació actual. Constatem, però, novament, la necessitat que els problemes polítics es resolguin per la via política i no acabin de forma sistemàtica en la via judicial.” Els rectors que van signar-ho, però, es deuen a claustres formats per membres que, votats per la comunitat universitària, tenen el dret a presentar propostes per ser debatudes i, en el seu cas, votades, com ara aquelles relatives a la denúncia d’una situació d’excepcionalitat que criminalitza la dissidència política (amenaçant les llibertats i els drets fonamentals com els de manifestació i expressió) i davant de la qual la institució no pot mantenir-se en silenci.

Aquests manifestos de les universitats públiques catalanes ho són, de fet, per denunciar realment que “la ideologia d’uns es converteixi en la mordassa d’uns altres”. Això perquè la neutralitat d’aquests 800 professors, del ministre Pedro Duque i de molts altres és tan falsa que obeeix a una posició política que no cal explicar.