‘Llumiguia’, 75 anys

Setanta-cinc anys són molts anys per a una revista i val la pena celebrar-ho en aquests moments d’incertesa per a la premsa escrita i publicada en paper. Si a més coincideix amb el número 800, la celebració és doble. Això és el que li passa a Llumiguia, de Cassà de la Selva, nascuda el 1944 sota la protecció de l’Església i que durant aquests tres quarts de segle s’ha convertit en el referent per saber tot el que ha passat en aquesta població del Gironès. Del que ha passat i del que passa perquè la revista, mensual, és ben viva i la informació del dia a dia es pot trobar al cassadigital.cat de la mateixa Editora Cassanenca. A la festa de celebració, celebrada dissabte de la setmana passada, es va passar revista als problemes del sector, però també al fet que la premsa local i comarcal és la que està més preparada per fer front a aquest canvi tecnològic que ho ha capgirat tot. Certament a la sala pràcticament plena del Centre Recreatiu hi havia una mitjana d’edat elevada, que és la gent que encara llegeix diaris, fet que no vol dir que no estigui connectada al món digital. Jaume Guillamet, periodista i historiador, ho va explicar molt bé. Encara hi ha molta gent a qui li cal el recull de notícies, per molt que les hagi conegut per altres mitjans, per trobar-hi una anàlisi més acurada, per llegir-les amb més reflexió o per trobar-hi l’opinió sobre aquell fet concret. Per això la premsa local i comarcal és forta i continuarà aguantant per explicar el que passa al costat de casa. Així ho ha fet Llumiguia, des d’aquelles quatre planes dels primers números, fins a les 168 planes del número 800. Una revista necessària per a Cassà i per entendre Cassà de la Selva. Una feina que costa fer-la perquè és la que més i abans s’apropa a les coses i als fets que interessen al poble i a la seva gent i això la fa encara més necessària. El periodisme és imprescindible en una societat que es vol democràtica i per això és més necessari que mai en aquesta època de (des)informació global, explicar allò que passa al cantó de casa i donar-ne les claus d’interpretació. Llumiguia continua essent necessària i per molts anys més. I això és possible gràcies a la feina de molts col·laboradors, però també perquè al davant hi ha un periodista de raça com Joan Carles Codolà, que va substituir el seu pare en la direcció, i que continua al peu del canó, essent l’ànima d’aquesta publicació.