De reüll
Censurar les calçotades
Plantejar-se prohibir uns gegants ens situa a nivells de censura dictatorial
Un gag en un programa d’humor de la televisió i una trobada gegantera. Són algunes de les armes llancívoles que s’utilitzen impunement contra la unitat d’Espanya. Dos clars exemples dels mètodes recargolats que posa en pràctica l’independentisme. Fins a aquest punt s’ha arribat! No és estrany, doncs, que l’Estat posi en marxa tots els seus mecanismes judicials per posar fi a tal manipulació col·lectiva dels catalans. Què serà el proper? Fer cagar el tió? Celebrar una calçotada? Explicar acudits sobre Sánchez i Casado? Que estem al segle XXI! La gran sort és que l’Estat s’ha erigit en Gran Germà i vetlla de manera altruista per la nostra (no) consciència de país, actuant d’ofici com a òrgan censor per eliminar tot allò susceptible de fomentar el trencament de la (seva) pàtria. Que ja se sap, que es comença fent una trobada gegantera i s’acaba exigint que la castanyada sigui festa nacional (espanyola).
És tan esperpèntica la situació que ens toca viure, de censura i repressió a la llibertat d’expressió, que una hi acaba posant una dosi d’humor. Com és possible que la Junta Electoral es plantegés prohibir una trobada gegantera a Sant Joan de Vilatorrada? Finalment es va celebrar, però el sol fet de posar el tema sobre la taula ja ens situa a nivells de censura de l’època dictatorial. És ridícul i, alhora, extremadament perillós. La catalanofòbia institucional està en auge. Poca broma.
