Keep calm
Una intensa olor de naftalina
L’olor que sentien fa dies Albert Rivera i Inés Arrimadas no era “de remuntada” tal com deien, sinó de naftalina
Divendres passat, durant l’acte de tancament de la campanya, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va intentar desafiar els pronòstics de les enquestes i va afirmar: “Fa olor de remuntada, perquè vam néixer com els salmons, remuntant el riu.” I, tot seguit, va recordar que el 2006, quan es van presentar per primera vegada a les eleccions catalanes, també asseguraven que no aconseguirien cap escó. “Però vam entrar al Parlament i vam cridar «Toma 3, TV3»”, hi va afegir. En aquells moments, mig planeta cantava les exèquies del partit taronja, però els seus líders s’entestaven a intentar negar la realitat i, fent ús de la seva habitual fatxenderia, proclamaven una intensa “olor de remuntada”. Al capdavall, Ciutadans ha estat incapaç de resistir tants errors i tantes proves electorals, i la davallada ha estat tan monumental que s’ha acabat enduent 47 escons i el líder de la formació taronja. En la seva darrera compareixença com a líder de Ciutadans, va recordar els seus orígens polítics i va citar una frase de Barack Obama que, en boca seva, resulta hilarant: “Si per guanyar has de dividir la gent, tindràs un país ingovernable.” La història posarà les coses al seu lloc, però la frase d’Obama constitueix el millor resum de la trajectòria de Ciutadans. De fet, el partit d’Albert Rivera va néixer per intentar separar els ciutadans per raó de llengua, va créixer per dividir-los pels seus orígens i s’ha mantingut atiant la discòrdia per qualsevol motiu i amb l’únic objectiu de guanyar vots. I, en aquesta estratègia irresponsable, ha convertit els parlaments i els carrers en platós de televisió en què era més important la gesticulació, la performance o la cridòria que no pas la proposta, la paraula o el diàleg. Al final, Albert Rivera no només deixa un país ingovernable, sinó que també ha estat el blanquejador i la porta d’entrada necessària de l’extrema dreta, primerament a Andalusia i ara al conjunt de l’Estat. L’olor que sentien fa dies els líders de Ciutadans no era, doncs, de remuntada, sinó de naftalina.