Pedro i Pablo

Un govern central bipartit del PSOE i Unides Podem hauria de ser una bona notícia per a les pretensions de l’independentisme català. És més preferible que no pas majories absolutes de qualsevol dels dos partits majoritaris o una coalició del PSOE i el PP, que seria letal. És preferible perquè Iglesias sempre ha dit que escoltaria la proposta d’autodeterminació i fins fa poc era partidari amb la boca petita de la celebració d’un referèndum. Sánchez, amb 120 diputats, està dèbil i obligat a escoltar i cedir per poder governar. Val a dir que Joaquín Almunia, amb un altre context polític, va haver de dimitir quan va ser candidat del PSOE la mateixa nit electoral perquè va obtenir 125 diputats. El 10-N només ha deixat la dimissió d’Albert Rivera. Un gest digne i obligat després del resultat desastrós. Fins avui ningú més ha dimitit. Unides Podem, el moviment assembleari nascut el 15-M transformat en un Partit Presidencialista ha passat de tenir mes de sis milions de vots ara fa quatre anys a baixar a tres milions sense fer cap mena d’autocrítica. Tampoc s’ha lamentat de res el Partit Popular, que si bé ha pujat d’escons segueix per sota dels resultats de fa cinc anys i sense haver contestat els motius de la pujada de Vox sabent que part dels nous votants d’Abascal fins fa poc votaven el Partit Popular.

Davant d’aquest panorama, un possible escenari Pedro Sánchez i Pablo Iglesias compartint per primer cop en la història democràtica d’Espanya un govern no pinta malament per als problemes que té Catalunya amb l’Estat espanyol, malgrat que Espanya no té cultura de pacte. En la campanya electoral, Catalunya va esdevenir l’ase dels cops. El PSOE i Unides Podem van perdre el temps durant més de sis mesos. Per aquests motius i d’altres els pactes i les bones intencions de futur han perdut credibilitat, fins al punt que es fa difícil no creure que no hi hagi maniobres que provoquin que l’abraçada de Pablo i Pedro no vagi a parar a la paperera de la història i que sorgeixin altres formes de govern que passin fins i tot per demanar un pas al costat de Sánchez. Avui el president de la Generalitat ha de passar pel jutjat, i ni Pedro ni Pablo tenen res a dir...