La pancarta

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha jutjat el president de la Generalitat, Quim Torra, acusat d’un delicte de desobediència perquè no va despenjar a temps els llaços grocs del Palau de la Generalitat durant el període electoral de l’anterior campanya de les generals del 28-A. És desproporcionat que la fiscalia li demani una pena de vint mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. Caldrà esperar uns dies per veure com queda tot plegat. Torra s’ha declarat obertament desobedient perquè era impossible de complir una ordre il·legal. El seu argument és impecable quan afirma que la Junta Electoral Central no és una entitat superior a ell i que la seva obligació és defensar els drets fonamentals, com ara la llibertat d’expressió.

Fa la sensació que allò que val és tenir tot un dia assegut al banc dels acusats el president de la Generalitat sota l’argument que l’ha feta molt grossa quan en realitat amb un advertiment n’hi hauria hagut prou. El país i la ciutadania tenen altres maldecaps que estar pendents d’una pancarta per la llibertat dels presos polítics i exiliats, que és present des de fa molts mesos arreu de Catalunya. Amb la llenya que hi ha al foc, el fet de la pancarta és menor. I amb una inhabilitació llarga al president de la Generalitat serà pitjor el remei que la malaltia. A més, suposarà un daltabaix per al govern entre JxCat i ERC per veure qui fa de president una temporada o bé com es convoquen eleccions a Catalunya.

Sempre he cregut que cal agrair a Quim Torra que després d’aquelles eleccions imposades del 21-D acceptés ser president per evitar unes noves eleccions imposades.